A vista d’ocell
Un dia vaig somiar que podia volar. Era un ocell que anava sense rumb sobrevolant camps, rius, muntanyes... L’aire m’acariciava la cara i em sentia lliure, capaç d’aconseguir qualsevol cosa.
Espera, un moment, no m’he presentat. Em dic Francesc Segalà i Vergés i tinc catorze anys. Els meus amics em diuen Alson, però això és una llarga història que ara no ve al cas. M’agrada escriure històries, relats... també soc molt manetes i m’encanta anar en bici. Però el que més m’apassiona, el que més desitjo és volar.
Des que vaig tenir aquell somni he estat pensant com construir un giny que em permeti veure el món a vista d’ocell. Ha passat molt de temps i finalment avui, 22 de juny de 1970, després de treballar a fons amb els meus companys durant vuit mesos, he complert el meu somni. Avui inaugurem... el FUNICULAR DE MONTJUÏC!
Amb l’ajuntament i l’empresa Von Roll vam estar pensant i dissenyant aquest transport que havia de ser tan especial, que des de dintre es pogués veure la ciutat com la veuen els ocells. Llavors se’ns va acudir la gran idea de fer el funicular.
Estic molt content d’haver aconseguit el meu somni i espero que les properes generacions, quan pugin al funicular, gaudeixin mirant Barcelona des del cel.
Categoria de 13 a 17 anys. Jesuïtes Gràcia. Col·legi Kostka