NOMÉS AL BUS

JAN

Només era aquell moment el que tenia de veritat per escapar-se. 


A casa últimament no sabia que li passava, però no hi estava bé. No tenia ganes d’arribar-hi mai. 


Un dia va pensar que realment l’únic lloc on trobava un espai de calma i tranquil·litat era dins de l’autobús que agafava cada dia. Quan hi entrava se sentia protegida, pensava en el que faria a l’estiu, intentava animar-se.


Els viatges no eren simplement viatges. Eren com petites escapades a un lloc millor.


Feia temps que ho veia. Esperava el moment de sortir de l’institut, d’estar sola i d’entrar al bus per marxar de tot allò que la preocupava.


A vegades pensava en el que sentia. No tenia sempre respostes a totes les seves preguntes.


Potser les coses canviarien aviat. Potser només havia de pensar que “Tot acaba passant”.


Potser tot passaria, com passa el temps, entre carrers, entre viatges i parades d’autobús. Però mentre allò arribava seguiria esperant cada dia l’estona on no havia de pensar en res més, asseguda al costat de la finestra.


 


 

Categoria de 13 a 17 anys. IES LA SEDETA

T'ha agradat? Pots votar i compartir-lo!