El secret
Era un 7 d´ agost de 2022 a la ciutat de Barcelona.
Aquell dia es disputava la gran final entre el Barça i el Real Madrid. El Jan i l´ Eloi anaven a veure el partit, es van posar d´ acord i van quedar a la parada del Clot del metro.
L´ Eloi va arribar vestit de cap a peus del Barça i el Jan va agafar una bandera que li va regalar la seva àvia feia molts anys.
Quan es trobaven a l´ estació de Catalunya, de sobte els llums es van apagar a tota la ciutat de Barcelona.
En aquell moment tot es va enfosquir i va dominar el nerviosisme, no podien contactar amb ningú perquè els mòbils havien deixat de funcionar.
Va caure tota la xarxa de telecomunicacions a tota la ciutat, tot va ser un caos.
L´ Eloi va tenir una gran idea, fer ús de l´eina d´emergència que hi ha als vagons, i així amb l´ajuda dels altres passatgers van trencar el vidre i la gent va sortir en allau.
En aquell moment tan asfixiant es van separar de tota la gent i es van ficar per un passadís que van trobar. El Jan va encendre la llanterna del seu mòbil i van continuar per aquell lloc tan fred i tan humit que cap dels dos sabia on anaven a parar.
Van fer una parada perquè ja no podien més i aquell passadís no s´ acabava mai, i sense adonar-se'n es van quedar adormits.
Quan es van despertar no sabien on estaven , hi havia molta gent pels carrers, però no hi havia cotxes ni semàfors, però sí que hi havia cases molt curioses, eren antics vagons del metro de Barcelona.
Aquella gent era molt baixeta i molt blanca de pell, tenien els cabells blancs i els ulls molt petits, eran com talps.
Ens trobàvem en un poblat soterrat!
Tota aquella gent ens miraven molt estranyats perquè nosaltres érem totalment diferents a ells, però es va apropar un nen, ens va dir que es deia Lot i que vivia allà amb la seva família.
Ens volia donar un missatge del seu pare, però primer havíem d'anar a veure'l.
Quan vam arribar a casa seva a la porta tenien un símbol d´un sol, després ens vam adonar que estava a totes les cases, era un símbol de protecció.
El seu pare va ser molt afectuós amb nosaltres i ens va donar el missatge, havíem de decidir si volíem quedar-nos allà amb ells i aprendre el seu estil de vida o tornar cap a casa amb els nostres. Havíem de prendre una decisió al més aviat possible.
Aquella nit l´Eloi i el Jan van estar en aquell poblat i es van adonar que la gent era molt feliç, ningú tenia estrès, tots treballaven, tenien els seus propis recursos, l´aigua la treien d´una canalització de la pluja i la llum d´unes plaques que havien posat a l´ únic lloc on arribava el sol. Tot allò era increïble.
Al matí van donar la seva decisió, tornaven amb els seus, però amb la condició que el seu secret no el podien explicar mai a la vida a ningú, sinó aquell poblat deixaria d´existir.
El Lot els va acompanyar fins al punt on arribava el sol, i a partir d´aquí van continuar sols. Van deixar de parlar durant una bona estona , estaven en shock de tot el que havien viscut aquell dia.
Quan van sortir al carrer i van veure que tot havia tornat a la normalitat, la ciutat plena de cotxes, sorolls, gent amb els mòbils pels carrers, patinets que quasi atropellen a la gent, es van adonar del que suposava viure a una gran ciutat.
Mai més van tornar a aquell lloc per protegir aquella gent , però a la parada del metro de Catalunya sí que van veure una paret amb un sol, i això els va fer molt feliç, era la seva propia connexió.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Josep Monmany