A centímetres
En arribar a aquesta ciutat, va ser el primer que vaig veure. Al seu costat vaig entendre què volia dir somiar i tenir ganes de viure i de ser feliç, ell em donava la gana i la set d'un llop.
I amb tota la cruesa i la delicadesa del món, vaig començar a viatjar quan els seus ulls em miraven amb tot el desig de la ciutat, com si només fóssim ell, jo, i Barcelona.
Vaig començar a viatjar cada dia que els seus ulls trobaven els meus, com si les meves passes em portessin a través de les escenes més màgiques de Barcelona, amb obres d'art d'altres temps i fades que semblaven tan màgiques com vives.
Recordo amb freqüència els nostres passejos des de l'institut, on ens prometíem entrar a totes les llibreries del camí i quedar-nos-hi fins que les persianes baixessin i la nit ens acollís amb els seus braços dolços i frescos, especialment durant les nits de juliol.
Recordo, amb la mateixa claredat, les seves mans que m'acariciaven la cara amb tendresa, un gest que ningú més ha igualat mai.
Tot el que sentia quan pujàvem al metro amb pressa i les portes es tancaven just darrere nostre, i sense adonar-nos-en, ens agafàvem de les mans.
Els nostres cors eren a centímetres l'un de l'altre, bategant amb força mentre perdíem l'equilibri quan el metro sortia de l'estació. Hi penso mentre les seves mans encara acaricien les meves galtes i el seu somriure em fa sentir com una adolescent; les iaies del davant em miren confoses, sense entendre per què brillen els meus ulls quan miro les portes del vagó que ara s'atura a passeig de Gràcia, aquelles mateixes portes que van fer desaparèixer la distància entre les nostres ànimes valentes i joves que bategaven a centímetres l'una de l'altra.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut Poeta Maragall