La veritable traïció…
La Maria és una nena de 13 anys, que com cada dia, havia d’anar a l’escola.
- Hola, Maria!
- Hola, Quim!
El Quim és el millor amic de la Maria, es porten super bé entre ells.
- Avui tenim examen d’anglès, eh…
- Tens raó, Quim.
(Sona el timbre)
- Sort, Maria.
- Igualment!
Just acabar l’examen, es van tornar a reunir a la sortida de l’escola. De sobte, va arribar el Fèlix.
- Què fas aquí, pare? -va preguntar el Quim.
- He vingut a parlar amb la Maria.
En Fèlix va apartar la Maria del seu fill a un racó del carrer, i li va comentar que li agradaria que ella fos la futura alcaldessa de Sant Pau. Ell estava a punt de jubilar-se, i necessitava una persona amb valentia, lideratge i ambició. Aleshores la Maria, tota estranyada, va preguntar:
- I per què no li pregunta al seu fill? Ell també té tot això.
- Tu ets com una filla per a mi -va respondre en Fèlix amb seguretat.
- Pensa-t’ho, Maria.
- En aquest moment, en Fèlix ja havia marxat. Quan en Fèlix i el Quim van arribar a casa seva, el Quim li va preguntar:
- Què li volies dir a la Maria abans?
- Que.. Que… Vull que sigui ella la meva hereva en l’alcaldia del poble.
- QUÈ! COM! Pensava que volies que fos jo qui et substituís -va respondre el Quim, ploriquejant.
- Ja ho sé, Quim, però ella…
- Però ella què! No et vull veure més, gamarús!
El Quim va marxar de casa corrent i plorant mentre en Fèlix s’entristia degut a la fugida del seu fill.
L'endemà seria un infern per a la Maria. El Quim havia preparat un parell de gamberrades per fer mal a la Maria. La gelosia se n’estava apoderant.
La primera “broma” va succeir a primera hora del matí. Just quan la Maria entrava a la classe, li va caure un cubell ple d’aigua. Tothom se'n va riure, fins i tot el professor.
Quan estaven esmorzant, la Maria va escupir pasta de dents. El Quim li havia preparat una sorpresa. La Maria començava a sospitar que el Quim s’havia engelosit.
Per últim, quan la Maria sortia de l’escola, en Quim la va atropellar amb la seva bicicleta. Per desgràcia, va relliscar sobre el fang. La Maria estava farta. Ella va començar a preparar la seva venjança. Primer havia de portar el Quim a l’estació de tren de Plaça Catalunya. Després, la Maria s’hi tornaria d’una manera molt violenta.
Just quan el Quim va arribar a la parada, la Maria va saltar de sota d’un banc. La Maria li va clavar un cop de puny a la galta. En Quim, que és de metxa curta, s'hi va tornar. Va aixecar la cama casi a 90º i va encapçalar una clau de judo a la Maria.
Però la Maria, és més intel·ligent que ell. Així, quan passava el tren per darrere seu, va pujar-hi ràpid. El Quim es va quedar fora. En aquell moment de relaxació, la Maria va reflexionar i se li va passar pel cap, una frase de Martin Luther King:
“Hem après a volar com a ocells, a nedar com a peixos; però no hem après el simple fet de viure com a germans”
En aquell instant, la Maria va baixar a la següent parada, l’estació de Zona Universitària, va demanar les paus amb en Quim. Aquest va acceptar. Llavors, la mare de la Maria va dir:
- Maria, desperta't!
Categoria de 13 a 17 anys. Vedruna Sant Sadurní