UN SENTIMENT D’ALEGRIA
Una tarda d'estiu vaig decidir agafar el metro de Barcelona per anar a una reunió amb uns amics al centre de la ciutat. Era una hora punta i el tren estava ple de gent. Vaig haver de lluitar per entrar al vagó i trobar un espai per aturar-me. Finalment, després d'algunes empentes, vaig aconseguir trobar un lloc a prop de la porta.
Mentre esperava el metro, observava la gent al meu voltant. Hi havia tota mena de persones: joves, ancians, parelles, turistes ,treballadors… Tots estaven ocupats amb els seus pensaments, alguns escoltant música, altres llegint llibres o simplement mirant cap a l'infinit.
De sobte, vaig sentir una veu que va ressonar a tot el vagó. Era un home que estava cantant una cançó dels Beatles a tot pulmó. Tots ho vam mirar sorpresos, però després d'uns segons, alguns passatgers van començar a aplaudir i cantar amb ell. Era un moment de felicitat i alegria que es va transmetre a tot el vagó.
Després que va acabar la cançó, l'home va demanar una petita donació per a una organització benèfica. Moltes persones van treure monedes i bitllets de les seves butxaques i els hi van lliurar. L'home va somriure i va agrair a tothom la seva generositat.
L'ambient al metro va canviar per complet després d'aquell moment. La gent va començar a parlar entre si, a riure i a compartir les seves pròpies històries. Fins i tot els que estaven drets enmig de la multitud van començar a moure's i ballar al ritme de la música.
Finalment quan van arribar a l'estació i l'home va baixar del vagó, la gent el va acomiadar amb aplaudiments i li va desitjar el millor. Va ser un moment inesperat i sorprenent que em va fer adonar que de vegades la música pot unir les persones i canviar-ne l'estat d'ànim.
Vaig sortir del metro amb un somriure a la cara i un sentiment d'alegria al meu cor. L'experiència em va fer recordar que la vida és plena de sorpreses i que sempre hi ha alguna cosa a celebrar, fins i tot en un metro ple d'estranys.
Categoria de 13 a 17 anys. Institució Igualada