L'últim metro
L'últim metro
Era un dia com qualsevol altre, jo seia al metro, agafat de la barana, amb les cames creuades, al costat de dues senyores amb un aspecte bastant normal, cabells recollits, faldilla, samarreta ampla... Mai m'hauria esperat la terrible notícia que estava a punt de rebre.
Ring, ring... Sona el meu telèfon. Atabalat pel sobtat soroll l'agafo pensant que seria una trucada brossa. En aquell instant que em van dir qui eren i que feien, el món em va caure a terra. No podia ser veritat.
-Hola, bon dia, truquem des de l'Hospital Clínic, el seu avi ha mort aquesta matinada per causa a la seva malaltia, vingui quan pugui.
Ràpidament, em vaig espavilar per trobar com arribar allà.
El meu avi era el meu epicentre, tot girava al seu voltant. Era rialler, divertit, afable, amable... era perfecte. Les seves abraçades deixaven anar una calor i sentiment agradable, eren reconfortants. No era pas prim, de fet era bastant rodanxó, però quan va agafar una pneumònia per segon cop i li van detectar una anomalia cardíaca, va començar a aprimar-se i la seva llum es va anar apagant a poc, a poc.
Ja era a Fontana de camí a Diagonal, per poder fer el transbord de línia 3 a línia 5, unes quantes parades i hauria d'afrontar la meva major por, veure la llum del meu avi totalment apagada. No ho volia acceptar. Enmig d'aquest terrabastall va arribar el meu torn de baixar, seguia tan capficat en els meus pensaments i dols que me la vaig passar. Quan me'n vaig adonar, ja era massa tard.
Anant tan ràpid com podia vaig baixar just a la següent parada, per agafar un metro en contra que em deixés a Diagonal. No va ser fàcil, però al final vaig arribar a la línia blava. En aquell moment ja feia un aspecte demacrat, ple de llàgrimes i suor per la correguda i els nervis...
En arribar a l'hospital vaig poder acomiadar-me'n, vam fixar dia per al funeral i ja era tot llest.
Els dies van anar passant i ja s'apropava l'hora de l’enterrament. Només faltava una cosa, l'escrit de la làpida. Pensant-hi dia i nit, matí i tarda, vaig acabar aconseguint-ho: "Espero trobar-te en el següent metro, direcció a l’infinit”
Categoria de 13 a 17 anys. FMTE