El lladre que fa enamorar
Hi havia una vegada, en Marc un noi de 20 anys, que anava cada dia amb metro a la Universitat de Barcelona.
Entre viatge i viatge en Marc es va adonar que una noia que semblava tenir la seva edat, coincidia cada dilluns i cada dimecres al mateix vagó i a la mateixa hora. Agafant molt de valor, un dia en Marc va anar a seure al costat d’ella i li va preguntar el seu nom i si li podria donar el seu número de telèfon. La noia que també s’havia fixat en ell, ràpidament li va donar el seu telèfon. En Marc estava molt content, es va sentir bé perquè havia aconseguit allò que feia temps rondava pel seu cap, saber el nom d’aquella noia i el seu telèfon.
El següent dia que van coincidir, ja no es van col·locar en seients separats, tots dos ja van començar a seure junts.
Fins que un dia a en Marc li van robar la cartera i el mòbil, va ser coincidència que aquest dia era dilluns i estava a prop de l’Alba… Ell li va demanar el mòbil, per si podia trucar a la policia i explicar el que li havia passat.
Després de trucar a la policia, en Marc va trucar a la seva mare perquè vingués. En arribar en Marc va aprofitar el moment i li va presentar a l’Alba que estava molt nerviosa pel que havia passat. Ells dos li van explicar tot el que havia succeït.
La mare va recordar que tenia una aplicació al mòbil per saber on estava el seu fill en cada moment, que li va posar el seu pare que ara era mort.
Tres dies després en Marc, l’Alba i la policia van estar a punt d’atrapar al lladre, però quan ja quasi el tenien se'ls va escapar. En Marc i l’Alba estaven disposats a no parar fins a atrapar-lo.
Uns dies després, van tornar a veure al lladre al metro, el van seguir i van descobrir on era la casa del lladre. Seguidament, van trucar a la policia, ja que ells no se sentien prou forts per seguir amb aquella persecució. Quan la policia va arribar el lladre encara es trobava a casa seva i el van poder detenir. D’aquesta manera en Marc va poder recuperar la seva cartera i el seu mòbil.
El dimecres en Marc va aprofitar que tornava a estar assegut al costat de l’Alba i li va demanar si volia ser el seu nòvio, ella va respondre que sí, sense pensar-s’ho massa temps…
Tres anys després d’haver acabat la carrera, en Marc li va demanar si es volia casar amb ell aprofitant un viatge en metro, ella va contestar molt nerviosa que sí i es van fer un petó.
El mes següent es van casar. Tothom que va anar al casament van dir que era el casament més bonic al qual havien assistit mai en tota la seva vida. Per poder accedir a la celebració havien de portar un bitllet de metro. Per al Marc i l’Alba, el metro era molt important.
Un any després van tenir dos germans bessons, un nen que es deia Pau i l’altre, que era una nena, la van anomenar Abril, que era per a ells dos el nom més bonic de nena.
Per recordar als seus fills com s’havien conegut, en Marc i l’Alba, cada dilluns, els portaven a l’escola en metro. Volien que entenguessin com d’important havia estat el metro a les seves vides i com el lladre els havia donat amor.
Categoria de 13 a 17 anys. Vedruna Sant Sadurní