Trajecte vermell
Arc de Triomf, tres quarts de cinc. La Dona U baixa corrent les escales. Arriba a entrar per les portes pels pèls. Seu, respirant feixugament a un seient que queda lliure. S'aparta els cabells de la cara, i esbufegant es fa una cua als cabells per arreglar-se. Mira al seu voltant i no creua mirades amb cap dels presents, tot i trobar-se en un vagó ple a vessar. La nena del cotxet està immersa en una sèrie reproduint-se a l'iPad que té enganxat just al davant de la cara. Tres adolescents riuen i es claven cops de colze, relliscant dels seus seients i amb les cames molt obertes, tots tres jugant a un joc conjunt virtual. Un home jove i ros, llegeix des del seu dispositiu algun article, segurament d'un tema polèmic d'actualitat amb el qual deu discernir, ja que suaument va fent que no amb el cap.
La Dona U treu la seva llibreta i bolígraf negre, i comença a esbossar, línia amunt línia avall, tot el que l'envolta. Les faccions anguloses del jove ros, una dissecció peça per peça del cotxet de la infanta, a desenes de curts i ràpids traços de tinta negra. Sent una vibració a la cuixa. Es treu el mòbil de la butxaca i veu que és del diari virtual. "A causa d'un error al sistema de seguretat, un lleó fuig del Zoo de Barcelona" diu aquest. Nega amb el cap i es torna a guardar el dispositiu a la butxaca.
La gent continua bolcada a una realitat paral·lela, tots amb la cara il·luminada per la pantalla i la mirada perduda, i ella continua guixant i guixant.
Glòries, cinc menys cinc. S'obren les portes del vagó, i amb pas ferm entra un lleó descomunal al metro. De cabellera lluent castanya. Se'l veu incòmode entre tanta gent. La Dona U fa deu segons que roman paralitzada. Vol xisclar, però no pot. Ningú està reaccionant. Ningú ha vist com aquella bèstia monstruosa entrava al vagó, perquè tots miren a una realitat aliena. Totes les mirades segueixen cap avall. El lleó badalla i es passeja, i la Dona U nota com les gotes de suor se li comencen a acumular a la templa i a la base de l'esquena. Vol fugir, però la bèstia bloqueja la sortida. Com pot ser que ningú més s'hagi adonat de la tragèdia? La incapacitat de connectar amb una realitat menys estimulant que la de les seves pantalles, ara mateix podria tenir conseqüències fatals. Es troba atrapada. Sent enveja dels rostres indiferents, que, en estar submergits a una situació paral·lela, no experimenten tot el riu, cascada, mar, de sensacions que la Dona U viu ara mateix. Potser quasi és millor que tots segueixin en silenci i immersos en el joc, en l'article, en una conversa mig acabada.
Una frenada sobtada, llum i atmosfera coneguda a l'exterior de les finestres, i les portes es comencen a obrir. Parsimoniosament, el lleó alça els ulls i creua mirades amb la Dona U. Tot seguit, sota la llum pampalluguejant del vagó gira cua, segellant el secret d'una experiència viscuda per dos. Surt cap a l'andana buida, i sota l'escrupolós esguard d'ella, marxa cap al seu pròxim destí.
L'hora, l'aspecte de l'animal, sensacions, reflexions, guixa, guixa, guixa, tot queda plasmat a la petita llibreta, i pinta, esbossa i escriu, fins a l'origen final de la línia. Només s'atura en un moment. Un instant quan les portes obren, que forceja amb la seva ment. Vacil·la al principi, però quan comença a sentir la sirena rítmica del tancament de portes ho veu clar. Amb una embranzida, treu el seu dispositiu de la butxaca, i el llença al capdavall de la via del tren.
Tots els subjectes del vagó alcen la mirada.
Categoria de 13 a 17 anys. Sunion