Sempre hi ha un moment de felicitat
El sol s'amagava darrere de les muntanyes mentre el metro avançava pel túnel. La gent s'ajuntava al vagó, alguns llegien, altres dormien i jo observava a través de la finestra. El paisatge de quan van sortir de túnel eren els arbres, cases, muntanyes, tot molt colorit. De sobte, el tren s'aturà i els llums s'apagaren. Tots estaven espantats del que havia passat: podria ser que el tren hagués deixat de funcionar, un atracament, que s'hagués cremat el motor, tota mena de coses podrien haver passat. Un xiuxiueig de preocupació es va estendre pel vagó. Però llavors va aparèixer un músic que va començar a tocar la guitarra. Al principi tots estaven sorpresos, però després tots els del vagó ens vam unir a cantar, des del principi del vagó fins al final. La música ens va unir en aquell moment d'incertesa, en un moment molt feliç on podíem expressar el que sentíem, i vam descobrir que fins i tot al transport públic de Barcelona hi podíem trobar la felicitat.
Categoria de 13 a 17 anys. Maristes Rubi