Un viatge incandescent
Sento el soroll massa a prop meu, el fregadís de les rodes amb els raïls, el sotragueig constant. Em veig envoltada en una nebulosa de fum negra, espessa, asfixiant. Em giro, una locomotora encesa en flames avança ràpidament i sense parar. Em passa pel costat i per un moment la calor que desprèn és tan insuportable que sento que em desfaré. És així l’infern realment?
Tot d’una faig un bot i obro els ulls. Atemorida miro al meu voltant, per sort soc a la meva habitació. Els llençols estan mullats i jo tota suada. Tot i això, la Nala, la meva gossa, segueix al mateix lloc que la nit anterior. Decideixo intentar continuar dormint, però aquell malson m’ha deixat tan mal cos que no puc tornar a agafar el son. L’única cosa que vull és desfogar-me, i encara que sigui la matinada, em vesteixo per anar a fer un tomb. Quan gairebé ja surto de casa, el grinyol que fa la porta desperta la Nala. Quin remei, m’haurà d’acompanyar en la meva passejada nocturna.
El carrer és buit, hi som jo i les meves passes trencant amb la pau de la nit. Ah, i la Nala. Decideixo anar cap a la Platja de la Barceloneta, un dels meus llocs preferits de Barcelona. El murmuri de les onades en fregar amb la sorra m’atrapa i em quedo absorta esguardant en pau l’horitzó. Tot i això, no aconsegueixo oblidar-me d’aquella maleïda locomotora.
Una hora més tard, decideixo tornar cap a casa. Pujo pel carrer del Dr. Aiguader, i em quedo sorpresa en passar per davant de la boca del metro de la Barceloneta i veure que és il·luminada. Tot i els lladrucs de la Nala, la curiositat m’obliga a apropar-m'hi, com si una força estranya em conduís i hagués pres control del meu cos i la meva ment. Un cop a baix, ni una ànima. Regnava un silenci inquietant. Totes les portes eren obertes, per la qual cosa vaig començar a descendir per les escales mecàniques, també aturades. Vaig baixar a l’andana, direcció Trinitat Nova i em vaig sentir fora de lloc en adonar-me que no tenia sentit que estigués allà parada. La Nala va començar a tremolar, era ben clar que la pobra l’únic que volia era tornar cap a casa.
Ens disposàvem a fer-ho quan de sobte va sortir una flamarada gegant de dins del túnel, que va il·luminar de colors taronges tota l’estació i em va obligar a tancar els ulls. Llavors davant meu va aparèixer el metro, tot i que segons l’horari ja hauria d’haver tancat. Va parar a la meva banda de l’andana i decidida hi vaig pujar. No sabia per què, però tenia quelcom que m’ atreia. Un cop a dins vaig observar que no hi havia ningú, era tot per mi sola. Vaig apropar-me a la cabina del conductor a veure si hi havia algú amb qui pogués parlar. En veure que el metro s'estava conduint sol, les portes es van tancar de cop i els llums van començar a fer pampallugues repetidament. La Nala se’m va posar entre les cames, com si sabés que alguna cosa estava a punt de succeir. De sobte el metro va accelerar a una velocitat tan vertiginosa que no vaig ser a temps a agafar-me a cap barana i vaig sortir disparada amb la Nala fins al fons del vagó. Vaig impactar fortament contra la paret i vaig sentir com si el tren comencés a flotar en l’aire. I llavors la vaig tornar a sentir. La calor infernal que m’havia turmentat en els meus somnis i que ara ja no era tan irreal. Sento desfer-se cada part del meu cos i el sentiment que la meva ànima es dirigeix cap a algun indret llunyà. L’únic que aconsegueixo pensar és el que hauria passat si hagués fet cas d'aquell somni tan premonitori.
Categoria de 13 a 17 anys. Maristes Sants - Les Corts