Vostè ha arribat al seu destí
Quan les portes de l'últim metro de Llacuna es van obrir, un aire condicionat glacial li va envair el cos, un bzzzzz va captar l'atenció d'en Bru, la pell suada per les presses, el cridaven. Van mirar-se, mantenint contacte visual per pocs segons, però no l'intimidava el seu agulló. Va pujar desconfiat, temia una punxada per l'esquena d'improvís o un brunzit que de sobte declarés una guerra desfermada. Es van tancar les portes del vagó i l'insecte encara era en vol agitat, només li movien les ànsies de sang, esperava atent un instant de distracció i quan ja era seu es va aturar en el front del passatger, i el punxà. L'ambient es va veure embolicat en una estranya atmosfera, on el temps i l'espai semblaven haver fet un gir retorçat, perdent-se en algun lloc remot.
En Bru perseguia l'insecte de forma quasi frenètica, suat i atordit, amb les mans alçades, així quan se li presentés l'ocasió, aixafaria el mosquit. Tot semblava absurd, una melodia va captar l'atenció del jove passatger, quan va girar el cap a la dreta, un home amb barret de copa tocava el violí amb delicadesa, mentre una girafa, vestida de gala, l'acompanyava ballant un vals dins l'estret passadís. A l'altra banda, una dona gran teixia un suèter gegant amb unes agulles descomunals, mentre un ocell parlant li donava instruccions sobre com teixir més de pressa. Atònit va fer un gest brusc fregant-se els ulls per sota de les ulleres en senyal de sorpresa. Perplex, va observar al seu voltant, però ningú no semblava sorprès per aquella realitat absurda. Quan es va fixar en un dels seients buits, va veure que un peix daurat nedava en un aquari de vidre i que al seu costat, un bussejador se submergia dins d'un llibre de poesia, presumia que com a poeta havia viatjat més que qualsevol astronauta. Les estacions es succeïen en un ordre caòtic i les llums del termòmetre parpellejaven al ritme d'una música invisible. En Bru s'aferrava a l'única cosa de la qual podia estar segur, a la barra metàl·lica del vagó, mentre que aquest donava tombs per les vies.
El mosquit vacil·lava, el jove va intentar matar-lo d'un cop sec, però es va esmunyir entre els seus dits. Així doncs, la caça va continuar. En Bru, amb incertesa, es va acostar a una dona gran, estava asseguda en un banc de fusta que penjava del sostre, mentre pel costat passaven una aranya i un cuc muntats en cavalls d'escacs. La dona li va oferir una tassa de paraules aromàtiques juntament amb unes pastes dolces de figues, nous i mel. "Senyora, em podria explicar què passa?", va preguntar el jove, intentant amagar la seva sorpresa. L'anciana va deixar anar una riallada, però de sobte brunzit va interrompre aquell còmic moment. Era ara o mai. Bzzzzz en Bru va ajuntar els palmells a la velocitat de la llum i en obrir-los no hi havia més un punt negre banyat en sang. L'aire es va destensar i del no-res un guàrdia de seguretat va aparèixer davant del passatger demanant-li el bitllet del metro. Al jove li suaven les mans, estava nerviós, però per fi alguna cosa semblava normal. Una vegada el guàrdia li va validar el títol, va estendre-li la mà en senyal d'oferir-li quelcom. En Bru no va dubtar a agafar-ho, va ajustar-se les ulleres i va veure escrit en el tub "pomada per a picades de mosquit" quan va alçar la mirada trobant-se de nou amb el revisor, aquest va picar-li l'ullet i va dir "Ha arribat al seu destí". Les portes es van obrir i van aparèixer del no-res unes escales que es desplegaven a terra com arrels suspeses en l'aire.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut El Joncar