STOP!
Com cada dia, la Noa es desperta, es renta la cara i les dents, esmorza, prepara la seva motxilla i, el més important, agafa el seu diari i un bolígraf. Surt de casa i envia un missatge per dir-li que ja ha sortit a la seva amiga Sandra que l'espera a la parada de La Campana, per agafar l'H12.
La Noa, com és habitual, saluda la Sandra i no diu res més, agafa el seu diari i el seu bolígraf i comença a dibuixar i a escriure.
Arriba el bus, les dues noies pugen i s'asseuen al final del bus, un lloc on la Noa se sent bé per dibuixar. La Sandra intenta parlar amb la Noa, però no ho aconsegueix, la Noa està tan concentrada amb el diari que no para atenció a res. La Sandra l'avisa quan han de baixar, a Gran Via - Pau Claris, on es baixen i van a l'escola.
La Sandra és una noia molt extrovertida que es relaciona amb tota la seva classe, fins i tot amb les noies ''popus'' que sembla que es barallen amb tothom i que fan bullying a algú de la classe, d'amagades. En canvi la Noa només parla amb la Sandra.
El dia passa volant i les dues amigues pugen a l'autobús per tornar a casa, bé, aquell dia la Noa havia d'anar al metge. Com sempre, la No, dibuixa al bus, i estava tan concentrada dibuixant que gairebé perd la parada de Gran Via - Muntaner. Si no hagués estat per la Sandra la Noa arribaria tard al metge. Però amb tanta pressa la Noa s'oblida el seu diari al seient. Quan la Sandra el veu decideix quedar-s'ho i tornar-ho quan vegi la Noa.
La Sandra baixa del bus a la parada de La Campana, i allà mateix a la parada agafa el diari, l'obre i comença a passar pàgines. Mentre va veient i llegint el que hi ha li venen pensaments que li diuen que el que està fent no està bé, i que no hauria de llegir el diari. Sí, és veritat, no ho hauria de fer, però ha de descobrir què hi ha en aquell diari que fa que la Noa s'enganxi tant quan estan a l'autobús.
Tanca el diari, i es queda bocabadada, no sap què fer, què dir, el que acaba de veure és horrible! Havia de fer alguna cosa i ràpid. S'ho rumiava molt, com és que les ''popus'' que li queien tan bé fessin bullying a la seva millor amiga.
- Com pot ser? És impossible! I per què no m'ho ha dit? Potser serà perquè no voldrà que jo em fiqui en problemes? Però no importa, jo soc la seva millor amiga, he de fer alguna cosa!
Dient això, la Sandra va posar el fil a l'agulla i va reflexionar, va pensar que a les ''popus'' els falta empatia i que no pot ser que li fessin bullying només pel fet que porti ulleres, segons el que posava en el diari, i a més, ella porta ulleres perquè ho necessita, no perquè li ve de gust.
Parlant del diari, la Noa havia escrit coses que si les hauria dit a elles es quedarien mudes i no farien res, però diu que ella es posa nerviosa i té les paraules a la punta de la llengua, però se sent indefensa i sola. Pel que veig, ella utilitza l'estona i el temps entre casa seva i l'escola per desofegar-se i sentir-se tranquil·la.
Però ara la cosa no serà així, faré tot el possible per actuar en contra del bullying, faré que això s'acabi i que ningú pateixi el bullying. Cadascú posarà el seu granet de sorra i segurament, això s'acabarà!
Categoria de 13 a 17 anys. Escola Pia Nostra Senyora