EL MÓN MÀGIC
La claror del dia comença a entrar a la meva habitació. Sona el despertador, ring ring ring.. De seguida ho apago. Avui està plovent. La meva mare entra a la meva habitació i em desperta amb un petó.
Per cert, em dic Jana i tinc 10 anys.
Agafo forces i decideixo aixecar-me del llit. M’afanyo i en 10 minuts ja estic llesta (bé...d’aquella manera).
Baixo al metro, tinc només dues parades. Arribo a l’escola just, a punt de tancar la porta.
En sortir de l’escola ja no plovia, volia anar caminant però decideixo agafar el metro. Ben aviat tinc classe de natació.
Quan estic a l’andana del metro, començo a escoltar coses estranyes al meu voltant, molt estranyes.
Alguna cosa m’empeny per darrere i em tira la carpeta a terra. És algú corrent escales amunt amb molta pressa.
Miro cap al fons i m’adono que la gent està fugint d’uns esquelets.
Tothom comença a sortir dels túnels del metro com una plaga. Ostres!! Si t’agafen et converteixes en un d’ells. Com pot ser real?
M’aparto com puc cap a la paret. Escolto que arriba el metro per una de les vies. Començo a córrer, salto a dintre del vagó i ràpidament es tanquen les portes.
Baixo a la parada de la Línia Verda (L3), parada Lesseps. Pujo escales amunt per sortir del metro i em trobo davant del Park Güell .
Entro a dintre i busco un lloc per amagar-me. Veig el drac i m’amago darrere.
Escolto una nena petitona d’uns 5 anyets que està sola i plorant. No troba la mare.
És hora de treure el meu Superpoder, Puc volar!
Surto darrere del drac, començo a córrer, agafo fort la nena i m’enlairo.
La nena s’espanta molt en veure que estem volant. La intento tranquil·litzar. Arribem al Temple del Sagrat Cor de Jesús, al Tibidabo. Crec que aquí estaràs protegida. Els esquelets no poden arribar.
La nena em pregunta: I la mare?
- Ara aniré a buscar la teva mare. La trobaré!
Hi ha un grup de gent i els hi dic:
- Us deixo la nena, vaig a buscar la seva mare.
Ells em responen: no la deixis aquí. Hi ha un refugi al metro de Passeig de Gràcia. Una instal·lació amb habitatges sota terra. Estem reunits per veure com arribar fins allà. Existeix aquí un antic túnel fantasma del metro que arriba fins allà. Però l'hem de buscar.
- Primer de tot he de bucar la mare de la nena. Us portaré menjar i medicines. Ara la ciutat es un caos, hi han molts esquelets perseguint a la gent. En una hora si no he tornat, aneu cap al metro.
Surto volant i veig la Torre Glòries. Entro per una de les finestres. Hi ha algú?. Ningú contesta.
Començo a buscar medicines i menjar.
He omplert vàries bosses, de moment portaré això. Quan estic a punt de sortir per la finestra, alguna cosa em reflexa a la cara. Miro cap al lloc, veig una porta petita de fusta vella i mig amagada. Decideixo entrar. Està tot fosc però al fons veig un punt de llum.
Fa temps que ningú entra aquí. Està tot ple de pols i hi ha moltes coses antigues.
En arribar, hi ha una porta tancada amb forats per on surt la llum.
Entro i em trobo lliscant per un túnel recargolat, com un gran tobogan fet d'arrels suaus.
Quan arribo al final hi ha una porta gegant. L’obro i veig que hi ha més portes: grans, petites, , quadrades, en forma de cor. Quina obro? Vaig obrint portes fins arribar a una que diu “estàs a punt d’entrar a un altre mon”.
En obrir hi ha un gegant barbut amb els cabells despentinats i grisos, uns ulls enormes de color verd i una veu molt ronca:
Benvinguda al Mon Màgic, jove viatgera!. Soc el guardià del portal. T’estàvem esperant.
Categoria de 8 a 12 anys. Col·legi La Presentació