LA BRUNA I EL SEU SOMNI
La Bruna, per anar a l’escola sempre fa el mateix trajecte amb Metro. Sempre està molt activa però aquell dia estava molt cansada perquè no havia dormit del tot bé. Va sortir de casa caminant lentament i pensant únicament en poder pujar al metro i seure, tranquil·lament, i descansar encara que només fos durant aquell breu trajecte.
Quan es van obrir les portes del vagó va entrar i va córrer al veure un seient buit on poder descansar una miquetona abans d’entrar a l’escola.
Tan bon punt va asseure’s van començar a passar coses del tot inesperades. A la parada de Metro de POU DE BRUIXA, va entrar un follet i va començar a plantar arbres amb fruites de caramels i fulles de pa dolç. De cop el Metro va començar a volar: mirant per la finestra va veure com al vagó li sortien ales de drac, banyes d’unicorn i potes d’ocell. El Metro va parar a una estació que es deia DESERT MULLAT on va entrar una senyora molt estrafolària que es deia Carme. La senyora Carme va mirar a la Bruna i li va dir: “- Hola nena, que vas a l’escola de caca de Vampir?...”; la Bruna no entenia res de res. Només notava que un fil de baveta li queia per la boca fins que es perdia coll avall. Què caram estava passant?
De cop, amb l’avís sonor que deia “- Pròxima estació, Bruna, desperta’t ja” va fer un salt i es va despertar de cop. Com que encara tenia els ulls enganxats i la bava mullada al coll i no entenia res de res, va començar a preguntar a crits: - On és la Senyora Carme, el follet que planta arbres de caramels i el Vagó amb ales de drac, banyes d’Unicorn i potes d’ocell?”.
Tothom la mirava divertit i ella només podia sentir molta vergonya perquè tothom reia d’amagotitis. Per sort va arribar l’estació on havia de baixar i, tot arribant a l’andana va pensar: “- sé que els somnis són somnis i per tant no es poden fer realitat però tant de bo hagués estat real”.
Mentre el vagó s’allunyava va creuar els dits molt fort perquè aquell Metro s’aixequés volant amb les seves ales de Drac, però no va passar res. Va marxar trista però abans d’agafar les escales mecàniques va sentir un riure molt divertit i, baixant per l’altre cantó de les escales, va veure un follet que duia un sac per on sortien fulles de pa dolç. La Bruna va riure i sense mirar enrere va marxar feliç cap a l’escola.
Categoria de 8 a 12 anys. ESCOLA PRÀCTIQUES