El metro de Barcelona
El setembre de 1987, a Barcelona, un home volia anar a la platja. No tenia cotxe i no sabia com arribar-hi, així que un amic li va recomanar que agafés el metro de Barcelona. Intrigat, va decidir provar-ho i, en entrar-hi, va quedar impressionat. Les estacions desfilaven ràpidament per la finestra, i es va adonar que el metro anava molt més de pressa que els cotxes. En pocs minuts, ja era a la platja, sense haver de preocupar-se pel trànsit ni per trobar aparcament.
Quan va ser hora de tornar a casa, va tenir dues opcions: agafar un taxi o tornar amb el metro. Va recordar com de ràpid i còmode havia estat el trajecte d’anada i, sense dubtar-ho, va escollir el metro un altre cop. En un instant, ja estava de nou a casa. L’experiència li va agradar tant que va començar a utilitzar el metro cada dia, fins que es va fer gran.
Abans de morir, va explicar la seva història als seus fills i nets, i ells van continuar la tradició, transmetent-la de generació en generació. Així, amb el pas dels anys, el metro de Barcelona es va convertir en una part essencial de la vida de la ciutat. Tant els barcelonins com els turistes el feien servir per moure’s amb rapidesa i comoditat.
Avui, després de molts anys, el metro de Barcelona continua sent un mitjà de transport eficient, amb una llarga trajectòria plena d’històries com aquesta.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona