Contrastos
Un dia de brisa fina i un xiuxiueig a cau d’orella. Zona Universitària de gom a gom amb estudiants robant-se apunts i petons. Camino d’esma cap a la L3, passo la targeta i arribo a l’andana. Sento el sotragueig de les vies. Arriba el metro. Una aroma de cafè s’arrapa al respatller dels seients jugant a fet i amagar amb l’olor de tabac del senyor del costat. El metro arrenca i la veu de megafonia, aquella que tots els nois de la meva edat troben molt sexy anuncia que la següent parada és Palau Reial.
Palau Reial, ginesta, jardins sota l’aixopluc de la lluna...
Em mossego les ungles buscant-li una rima a lluna: pruna? bruna? Em barallo amb l’olor de tabac i el tuf d’acetona de les ungles de la guiri del costat. La veu ens prevé sobre robatoris i prepara la gent que baixa a Maria Cristina. Puja un cantant i desafina entonant una cançó de Celia Cruz. La gent passa d’ell i busco si tinc xavalla per donar-li. Anem cap a Les Corts.
Les Corts, el melic de Barcelona, la plaça de la Concòrdia dorm desperta entre Vilamur i Cabestany.
Poc convençuda, ho apunto a la llibreta i començo a pensar en el partit d’aquesta tarda i en les ganes que tinc de menjar pizza i les poques ganes que tinc d’anar demà a l’escola. L’estiu enverina tots els meus pensaments. Sant Joan, colònies, Londres amb la Laia i la Júlia i tres setmanes a la casa de L’Ampolla; havaneres, piscina, Cap Roig, Figa Flawas…Torno a la realitat. Metro. Barcelona. Exàmens. Ja hem passat Plaça del centre i Sants Estació i ens dirigim a Tarragona. Vull veure el mar, el blau, vull estiu i caliu, vull estimar-te en català i petonejar-te cada dia en un idioma diferent.
Uf, que cursi si us plau. Em poso vermella i miro la berruga que té al nas la senyora davant meu. La miro, l’analitzo i l’estudio. Mètode científic: observar, fer hipòtesi, experimentar i analitzar les dades. Una marea blaugrana baixa a Plaça Espanya. Pell de gallina. El metro avança cap a Poble Sec. Durant uns segons penso en seguir la línia fins al mar: saltar-m’ho tot; la rutina, els exàmens, la mandra d’anar a escola demà. Que l’aire fes olor de sal. Tanco els ulls i ho imagino. Una nena petita m’observa des del seient del costat. Dissimula llegint, però sé que el que realment li interessa és com jo em mossego les ungles. Aviseu-me si em faig molt pesada. La mama sempre diu que parlo molt. Ric sola i no sé el perquè. Ara és la senyora de la berruga qui em mira. El metro es mou com un cuc per sota terra i noto el fregament de les rodes contra els rails. Em dona tant toc com escriure amb guix o el mòbil amb poca bateria.
Arribem a Paral·lel. Em toco el gra que m’ha sortit a sota dels llavis i començo a fer sopes de lletres. Al meu avi li encanten. M’agradaria dir que és un lletraferit, però no s’adequa al context. M’agrada molt la paraula lletraferit: la vaig aprendre l’altre dia. Drassanes.
Drassanes, balades, acabades, fantes (de taronja o de llimona?). Ja no sé què més fer per entretenir-me. He volgut donar-li una sorpresa al papa i anar-lo a buscar a la feina. Mai més. Sort que ja és la següent parada, Liceu. El teatre, les botigues amb vestits de flamenca i calces amb missatges provocatius. La Rambla, artistes de carrer, flors i el Mercat de la Boqueria; cap català. Té gràcia, l’Institut d’Estudis Catalans es troba al bell mig del Raval. A mi sempre m’ha agradat aquesta zona: els carrers, les llibreries, els bars, l’aroma a ciutat, a Barcelona. Baixo i m’encamino cap al carrer del Carme. Fi de trajecte.
Categoria de 13 a 17 anys. Escola Soc