Ella no está bé
Dilluns 3 de març, 2025.
M’aixeco del llit, em rento la cara i esmorzo asseguda a la taula amb els ulls fixos en no res. Em vesteixo absent i marxo per agafar el metro.
Trec la T-Mobilitat de la motxilla, pico i passo pels torns intentant evadir el molest «pip» que sona només obrir-se les portes. Veig el metro estacionat a l’andana, però no penso córrer per agafar-lo. Tinc temps. El següent comboi no triga massa, però va força ple. No ho suporto. Encara sort que només són cinc parades fins a Urgell.
Al baixar del metro el trajecte fins a l’institut se’m fa llarg i feixuc. Allà dins toca el de sempre: català, castellà, matemàtiques, anglès…
Quan acaba la jornada, torno al metro sota una pluja fina que crea una lleugera boirina que em recorda un passatge d’un llibre molt famós. Abans de dormir, una idea esclata dins del meu cap.
Dimarts 11 de març, 2025.
Cada dia la mateixa rutina: llit, cara, esmorzar...
El soroll irritant del torn de l’entrada sona avui una mica més agut. Dues amigues discuteixen a l’andana. Sembla que una d’elles li retreu a l’altra haver-la humiliat davant de tothom. Les conec bé. Són les meves companyes de classe. Simples i buides. No les suporto. Espero els quaranta-nou segons que arribi el metro i entro abans que em vegin.
Dimecres 12 de març, 2025.
M’aixeco del llit, i recordo l’incident d’ahir. El món seria molt millor si certes persones no existissin.
Dins del vagó una dona em trepitja i no em demana perdó. L’elimino mentalment d’aquest món fastigós i egoista.
Dijous 20 de març, 2025.
Em desperto i una decisió irrevocable s’ha imprès al meu cervell. Avui no tinc ganes d’esmorzar. Les papallones que sento a la boca de l’estómac impedeixen el pas de cap aliment.
Avui el metro arriba a l'hora. Puntual. Sento la pressió del meu cor sota la pell. M’emociono.
Les meves companyes tornen a discutir per no sé quin tema de nois. Sembla que ara la «humiliadora» li ha tret el xicot a l’altre. A sobre li fot la culpa per ser massa figa i encara aquesta li dona la raó. Increïble! Tota l’emoció que sentia fa uns instants s’ha convertit en ira. L’odio a mort.
Divendres 28 de març, 2025. Últim dia.
Al llevar-me decideixo que avui s'acaba tot. La decisió irrevocable veurà per fi la llum.
Al metro li queden quaranta-tres segons. Ella està dempeus mirant-se les ungles, creient que no hi ha ningú millor que ella. La seva amiga la mira com si fos una icona religiosa. Però això s'ha acabat, ja no passarà més.
M’hi acosto amb pas ferm, decidida, aixeco les mans i...
«La freqüència de pas està alterada a l'L1 per causes alienes».
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Parc de la Ciutadella