Estació Fantasma
Baixo per les escales de la boca del metro de la parada de Poblenou amb presses, amb compte de no relliscar. Plou a bots i barrals i la gent no em deixa passar.
Avui he vist a la meva àvia, que viu a la rambla del Poblenou, i m’ha explicat que avui hi ha una mena d’acte i que el metro estaria a petar.
Segueixo baixant les escales, esquivant paraigües i gent atabalada i per fi sembla que arribo al final de les escales. Pensava que no s’acabaven! Però faig un mal pas, rellisco i em dono al cap contra les escales.
De sobte, em trobo en un lloc diferent, és una parada de metro també però és com si hagués viatjat en el temps 100 anys enrere. No sé què fer, així que penso que deuen haver decorat el metro una mica per culpa d’aquest acte. Em dirigeixo on suposadament estan les màquines de validació, però no en trobo cap ni una, així que decideixo pujar al següent metro.
Quan arriba també el veig canviat, de fet tot està canviat! Sí que s’han esforçat amb la decoració! Això ja comença a ser estrany… La gent també va disfressada i no hi veig cap estranger.
Em pujo al metro amb dotzenes d’ulls mirant-me. Com que no vaig molt lluny no m’assec als seients i em quedo en peus. Al cap d’una estona apareix un revisor i em demana el bitllet. Jo li dono amb un somriure, però ell no me'l torna.
-Et creus que soc ximple?-m’etziba ell traient foc pels queixals i cridant.
-Què passa senyor?-li responc intentant no cridar l’atenció més del compte.
-Aquest bitllet no és vàlid!-em diu el revisor cada vegada més enfadat.
-Però si el vaig comprar la setmana passada!
-Ho sento, has de baixar a la propera parada!
Em limito a assentir i faig el que em diu.
Però espera! Aquesta no és l’estació de Jaume I! Aquí posa què és la de correus… Sí, sí que has llegit bé. És la de correus! La famosa estació fantasma de Barcelona ara està plena de gent. Jo em límito a seguir caminant però de sobte algú m’agafa del canell i m’emporta a un racó de l’estació. Em fixo en la seva cara i veig que és un home jovenet de cabells castanys i ulls de color avellana.
-Hola! Soc el teu besavi i sé que has viatjat en el temps! Tinc molta pressa però t’he d’explicar una cosa molt important sobre…-em diu atabalat i mirant a tots els costats.
-Espera! Massa informació de cop! -li dic interrompent-lo.
-Ara no hi ha temps de preguntes! Algú em persegueix! Resulta que jo vaig dissenyar el metro però ara que m’adono té un petit error. I és que si es tanca l’estació de correus pot arribar a succeir una desgràcia que…
-Crec que s’ha desmaiat! Que algú truqui a l'ambulància!
De sobte obro els ulls i em trobo envoltada de gent i en el lloc on havia caigut abans. Així que tot era un somni! Ja està? Però un moment… Aquest home que se suposava que era el meu besavi l’he vist en algun lloc… Ja ho sé! L’àvia m’ensenyava les fotos dels familiars i n’hi havia una d’ell! I ella em va dir que era el besavi Enric! He d’esbrinar que és el que passa amb l’estació de correus!
Categoria de 13 a 17 anys. Centre d'Estudis Montseny