El metro retrassat

Sophia:

Ring, ring!


La Bet era al llit, mig adormida, quan de sobte es va recordar de per què el rellotge havia sonat tan d’hora.


—El metro!


Feia anys que volia anar al Tibidabo, i per fi els seus pares li havien donat permís, però amb una condició: s’havia de llevar tota sola i agafar el metro de Barcelona. El problema era que només hi havia un metro que la portava al Tibidabo, i sortia a les 10:30. Eren les 10:00... i encara s’havia d’arreglar!


La Bet va sortir disparada del llit i es va rentar les dents a tota velocitat. Després va esmorzar de pressa i corrents, es va vestir a correcuita i va agafar el paraigua, l’impermeable i les botes (plovia a bots i barrals!). Aleshores, va sortir de casa tan ràpid com va poder.


Va córrer pels carrers de Sants fins a la parada del metro. Va baixar les escales esprintant, va pagar el bitllet i va passar les portes gairebé sense aturar-se. Travessava els passadissos a tota velocitat, intentant no xocar amb la gent. Quan va arribar al cartell d’orientació per comprovar quina parada havia d’agafar, va fer una descoberta sorprenent: era la mateixa parada que havia utilitzat quan tenia quatre anys, quan havia anat a una fira amb els seus pares.


—Que estrany... —va pensar.


Amb el temps just, va córrer fins a l’andana i va pujar al metro just quan arribava. Es va asseure en un seient lliure i es va quedar mirant per la finestra mentre el tren avançava. Quan va sentir el nom de la seva parada, es va aixecar de cop, va sortir del metro i va pujar les escales... Però en arribar a l’exterior, va quedar bocabadada.


Allò no era el Tibidabo. Era la fira!


La Bet es va sentir decebuda. Ella esperava trobar-se grans muntanyes russes, tirolines i atraccions emocionants, però en canvi es va trobar amb una petita fira per a nens petits, amb tiovivos i cotxes mecànics que funcionaven amb monedes. Trista, va decidir tornar a casa.


Però en obrir la porta... sorpresa! Un munt d’amics l’esperaven amb regals i targetes. La fira només havia estat una distracció perquè poguessin organitzar la seva festa d’aniversari!


La Bet va ballar, va menjar i fins i tot li van regalar algunes coses que desitjava des de feia temps. Va ser el millor dia de la seva vida!


 


 


 


 


 


 


 

Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona

T'ha agradat? Pots compartir-lo!