El Perdut
La Laia estava tornant d’una festa que s’havia quedat a dormir a casa d’un company seu. La Laia tenia quinze anys. Tornant havia d’agafar el metro, però ella no volia perquè fa uns dos dies, dos metros s’havien sortit de les vies i tots els passatgers havien mort, però era l’única solució, ja que no portava diners per a un taxi. Almenys, estava tornant amb un amic seu i això la tranquil·litzava bastant.
Quan estàn a l’andana, arriba el metro que han d’agafar, però l'amic s’adalanta i puja al tren, llavors, les portes es tanquen i deixa a Laia tirada a l’andana. L’amic té una cara d'enfado i sorpresa, semblava que volia amb totes les seves ganes que la Laia pugés. Uns minuts després, la Laia escolta un cop molt fort i com una llum al final de les vies que semblava foc. Llavors s'adona que ha tornat a passar! Un altre accident! Es posa a pensar que si ella hagués pujat a aquell metro, hagués mort. No, el meu amic!!, pensa. Es disposa a anar-se’n quan sent una veu pel micròfon: “Ho sentim, però les portes han sigut manipulades i ningú pot sortir, la policia estar de camí.” Ara ja s’havia de quedar allà, quin avorriment. Mirant el mòbil, veu que una persona apareix caminant per les vies intentant escapar, però un noi que s'assembla massa al seu amic, l’agafa i l'arrossega cap a l'incendi. Mirant-ho s'adona que és el seu amic i llavors no sap que fe, està allà atrapada amb el seu suposat amic que és un assassí.
Pel micròfon sona una veu familiar, és la del seu amic, i diu: “Tothom es quedarà atrapat aquí, ningú pot sortir, ja que els policies i els vigilants estan morts. Laia, després parlem.”
No té ni idea de què fer, però el seu nòvio apareix per la porta i de cop li dona molta tranquil·litat. Va corrents i l’abraça i el Marc li ho explica tot: “ha sortit per les notícies que en aquesta parada un tren s’havia estavellat i que estàveu atrapats, llavors me n'he recordat de la teva festa i he vingut. Però ara he vist que és més que això, tots els vigilants estan morts, algun boig ha creat això.” La Laia li explica el que ha vist i el Marc no s’ho pot creure. “Ha arribat massa lluny”, diu. “Laia, a l’Unai sempre li has agradat. Quan tu no estaves amb mi, aprofitava per dir-me de tot i insultar-me, també, t’insultava a tu per ser tan dolenta com no donar-te conta que jo no et mereixia i havies d’estar amb ell. Suposo que sempre ha sigut així de boig, però ara se li n'ha anat de les mans i volia matar-te per no haver de patir més per tu.” La Laia no es pot creure el que està passant, però ja ho analitzarà després, pensa. “Hem de marxar ja, som les úniques persones que quedem vives en el metro, hem d’anar a denunciar a l'Unai” diu la Laia. El Marc pensa el mateix, però el problema és que les portes estan tancades i no saben on està l’Unai esperant-los per matar-los. De cop, apareix per la porta, amb totes les mans plenes de sang i un ganivet gegant. Ells surten corrents i s’amaguen en un lloc molt a prop de la porta, per si veuen alguna manera de sortir d’allà.
“Laia a tu no et vull fer mal, si surts no et faré res, però si no ho fas, no crec que puguis sortir d’aquí. A, i per descomptat el Marc morirà.” Va sonar pel micròfon.
La Laia com no volia que li passés res al Marc, va sortir, així deixant que el Marc pogués anar-se'n. Ell va aconseguir escapar i la Laia va anar a buscar a l'Unai, però ell no va parar de tirar-li coses en cara i al final la va matar.
Categoria de 13 a 17 anys. Fedac Horta