El metro màgic
L’any 1994, una noia que es deia Jana va decidir agafar tots els metros que existien per intentar arribar a un lloc màgic. Un senyor li va dir en un somni que hi havia d'anar per fer realitat el seu desig: ser directora de TMB. Va començar el viatge quan tan sols tenia tretze anys i el va acabar als vint-i-tres.
Però ara us explicaré com va anar tot. Ella va començar per Catalunya, concretament per Barcelona, a l’estació de la Sagrada Família. Després va continuar amb el metro cap a Madrid, i així fins a arribar a París. Allà hi havia un metro força peculiar: era com un castell. Ella, sens dubte, hi va pujar. S'hi va trobar persones una mica estrafolàries, però de seguida es va fer amiga d’una d'elles, un senyor que tenia un bigoti que li arribava fins als genolls i que es deia Joan. En arribar a l'última parada on baixaven totes les persones estrafolàries, es va trobar una porta que portava a un món diferent que era com un conte de fades. Quan va entrar, es va trobar un munt de persones que esperaven per fer realitat els seus desitjos. Ella no ho entenia, aquell lloc semblava un conte de fades i ho tenia tot, i la gent... encara volia més? Però ella, en aquell precís instant, es va adonar que les persones mai ens conformem amb res, i sempre demanem més, més i més. Ella, sorpresa del que acabava de veure va anar al seu amic Joan i li va dir:
- Què és aquest lloc?
- Una parada màgica per fer realitat els desitjos - va respondre el Joan
- I què és el que la vol la gent? Si aquest lloc és al·lucinant... hi ha de tot!!!! Li va contestar la Jana
- Ja, doncs… en volen més. Va dir el Joan
- Els humans som absurds, l'únic que fem és demanar i demanar i, quan ja ho tenim, en demanem més. De vegades no ens caldria demanar tant, sinó mirar el que tenim i apreciar-ho.
-Ara que ho dius, totes les persones que veus aquí hi han vingut més de deu vegades... demanem massa! No es conformen amb el que tenen i potser amb el que tenen ja els seria suficient. I, a més, tot el material que ja no volen acaba contaminant.
I els dos alhora van afegir:
-Definitivament, els humans som desastrosos.
Es van posar una mica tristos, però llavors la Jana va dir:
-Hem de fer una exposició perquè la gent s'adoni del que passa pel comportament dels humans.
Per sort el Joan tenia un amic que els va deixar fer l'exposició per les andanes del metro.
L'exposició va triomfar tant, que la parada màgica, en comptes de ser per fer realitat els desitjos, es va convertir en un lloc per apreciar el que tens.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Josep Maria Jujol