100 ANYS D’HISTÒRIA
Al metro de Barcelona han canviat moltes coses des del 1924, les persones, les estacions i fins i tot el metro mateix. Però el que continua igual 100 anys després és l’orgull amb què algunes persones parlen d’aquest mitjà de transport. El 30 de desembre del 1924 es va inaugurar la primera línia de metro de la ciutat i el cardenal Vidal i Barraquer i l’infant Ferran de Baviera juntament amb altres persones de l’autoritat van pujar per primera vegada al metro. Però de qui ningú parla és del Toni Capdevila un treballador que poques persones coneixen, però que va fer coses molt importants.
El Toni Capdevila estava dinant tranquil·lament en el temps de descans quan un company seu l’avisa que el cap dels treballadors els crida perquè els ha de dir una cosa molt important. Quan ja estan tots allà el Joan Serrat (el cap dels treballadors del metro) els explica que alguns dels treballadors hauran de fer hores extres perquè l’infant Ferran de Baviera vol inaugurar el metro d'aquí a un mes. Els treballadors estan desesperats perquè el cap no els esculli per quedar-se també a la nit a l'estació del metro quan el Joan els fa callar a tots i torna a parlar:
-Es quedaran a fer hores extres: Jordi Fàbregas, Pep Solé, Marc Pujol, Carles Ferrer i Toni Capdevila-
Dit això molts dels treballadors es van alegrar, però aquells cinc estaven preocupats per saber com els hi dirien a les seves famílies que durant un mes no els veurien quasi mai.
Després de molts dies treballant sense parar per fi només quedava una setmana per inaugurar l’estació de metro de Barcelona. El Toni Capdevila tornava a casa seva després de fer el seu torn extra quan de sobte va sentir parlar a dos homes al costat de l’estació de metro quasi acabada:
-Llavors quan haurem d'entrar a l’estació de metro?- Va preguntar un dels homes.
El Toni es va quedar parat perquè ningú entrava a l’estació a part dels treballadors, el cap i l’infant Ferran de Baviera. Així que es va amagar darrere una paret per escoltar-los millor.
-Ens han dit que el diumenge a la nit podem entrar per destruir el metro- Li va contestar l’altre home.
Sense voler el Toni va fer un soroll i els dos homes van parar de parlar i van anar cap a on estava amagat el Toni així que se'n va anar corrents cap a casa seva. Aquella nit el Toni no va poder dormir i va prendre la decisió de què l'endemà li diria tot el que havia escoltat als seus companys.
L'endemà els ho va explicar tot i els companys van estar d’acord en el fet que hi havien de fer alguna cosa. Així que després d’esperar quasi una setmana va arribar el diumenge i els treballadors estaven preparats pel que venia.
El grup vandàlic que volia destruir el metro en veure tots els treballadors armats amb eines de treballs es van sorprendre, ja que ells no s’esperaven ningú i dubtar una mica abans de fugir corrents en veure que els treballadors avançaven cap a ells.
Quan els treballadors contents perquè la seva farsa hagués funcionat (perquè òbviament no anaven a atacar a ningú) ho van celebrar donant-se cops a l’espatlla.
Així que el dia de la inauguració tothom estava molt content i feliç per poder anar amb metro per fi. I els treballadors amb un orgull que no els hi cabia al pit van mirar des de l’andana del metro com el cardenal Vidal i Barraquer i l’infant Ferran de Baviera pujaven al transport per fer el seu primer viatge de molts més que el seguirien.
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta