Un misteri al metro
Anava cap a l’escola com cada dia, eren les sis del matí, per tant el metro estava quasi buit, estava a la L1 a la parada de Bellvitge, la meva amiga m'esperava a Can serra per anar juntes a l’escola.
A la següent parada va pujar un senyor, segurament venia d’alguna festa perquè tenia cara d’haver begut molt, va començar a mirar-me amb un somriure maligne, fins que la meva amiga no va arribar, em vaig sentir observada i desprotegida. Quan va arribar la parada de Can serra i ella va pujar em vaig sentir alleujada de no estar sola.
A cada parada anava pujant gent, eren desconeguts, però com més gent hi hagués més segura em sentia, no podia evitar mirar a la meva amiga qui cada cop actuava més estrany, anava traient coses, com ampolles de vidre o de plàstic, capses de cartó, fins i tot una rata, no sé d’on treia aquestes coses perquè el tren estava completament net i no hi havia res. El tren s’anava buidant cada cop més fins que ens vam tornar a quedar soles nosaltres i el senyor. Havíem de fer transbord a la Sagrera i pujar a la L5 per arribar al nostre destí.
En sortir del tren vaig veure que el senyor no ens seguia, però si ens mirava mentre jo estirava a la meva amiga perquè vingués amb mi. El tren va arribar alhora que nosaltres vam entrar a la L5, vam pujar i jo seguia emputxant a la meva amiga vam entrar i vaig veure que el senyor que hi estava a la L1, era allà mirant-nos, no sabia com havia arribat allà, era molt estrany, només hi havia una entrada i no ens havia seguit.
A aquest tren hi havia més gent així que ja no em feia tanta por anar amb la meva amiga sola, ja que si passava qualsevol cosa hi hauria gent per ajudar-nos. El senyor ens mirava fins i tot el vaig veure parlar amb la meva amiga, ell ens mirava i se li van unir més gent, fins que tot el metro ens va començar a mirar amb cara d'assassins i a apropar-se a nosaltres fins que ens van envoltar, en aquell moment la llum va començar a apagar-se i encendre quan s’apagava els ulls de la gent es tornaven vermells, com en una pel·lícula de por, de cop la llum es va apagar per complet i la gent va desaparèixer amb la meva amiga, el senyor es va apropar a mi i va xiuxiuejar: ”Vigila a la teva amiga que no faci res del que es pugui penedir". I de cop tot va tornar a la normalitat la gent anava parlant i ningú ens mirava, de cop la meva amiga va començar a cridar com una boja, però la gent no es girava semblava que ningú no ho estava escoltant, l'únic que se'n va adonar va ser el senyor, es va aixecar li va tapar la boca a la meva amiga, va agafar una ampolla de vidre i li va trencar al cap, fent-li ferides per tot el cap. Jo estava espantada així que vaig baixar corrents d'aquell tren i vaig córrer com mai havia fet cap a l'escola.
A l'arribar vaig entrar a la meva classe, estaven tots, inclosa la meva amiga, no tenia cap ferida estava tranquil·la i somrient, com si el que havia passat al metro hagués sigut un somni.
Quan vaig arribar a casa li ho vaig explicar tot a la meva mare, ella espantada va decidir trucar a la policia, que va interrogar a molta gent que anava en aquella línia al matí, però ningú sabia res així que vaig quedar com una mentidera, fins que setmanes més tard van trobar en cos de la meva amiga, estava tirada junt amb l'home que jo vaig veure, ella tenia ferides al cap. En aquell moment la gent em va començar a creure, però una cosa que jo no entenc és com el dia que va passar tot, ella estava a classe tranquil·la i somrient.
Categoria de 13 a 17 anys. Fedac Horta