UNA AVENTURA MOLT PATÈTICA
Era com un dia normal, jo al sofà, descansant… O no que haig d’agafar el metro per anar a entrenar! Em vaig posar les sabates ràpides, vaig fer la motxilla i vaig començar a corre cap a l'estació del metro.
-Ja estic!- Vaig dir amb una veu cansada.
-Per fi.- Va dir la Marta.
-Doncs entrem. Va dir la Abril.
-O no que m'he oblidat la targeta del metro!- Va dir la Nadia.
-És broma, poma- va respondre la Nadia rient.
-Doncs jo l'he perdut.- Va dir la Marta.
-I que farem no tenim diners.- Vaig dir preocupada.
-Doncs es colarà.- Va dir la Clàudia.
Com no teníem un altre remei doncs la Marta es va haver de colar.
Ara ja estàvem dins del metro i la Berta va dir:
-Nenes no us sembla estrany que només estiguem nosaltres al metro i aquell senyor?- Va dir la Berta una mica espantada.
-Ja serà una coincidència, no?- Va dir la Ciara sense posar-se nerviosa.
Estàvem a la Sagrera i va començar a pujar més gent i pensàvem que ja s'havia baixat o que l’havíem perdut de vista al senyor. Però a la Sagrada Família va començar a baixar molta gent i ens vam adonar que el senyor encara estava i ens estava mirant fixament i ens vam espantar molt sobretot la Naia. Va començar a plorar, li costava respirar i li vam tranquil·litzar.
Només quedava una parada per arribar a l'Hospital Clínic, estàvem molt nervioses pensàvem que ens robaria o alguna cosa per l’estil, es va apropar a nosaltres i…
Ens va preguntar que si volíem sortir al nou anunci dels cent anys del metro!!
Li vaig dir:
-Gràcies senyor ens encantaria, però hem d’anar a entrenar.- Vaig dir jo.
-A no passa res.- Va dir el senyor.
-Adeu.- Vam dir totes.
Quan vam sortir al carrer vam començar a riure sense parar fins que la Berta va dir:
-Noies arribem tard!!- Va dir la Berta cridant.
I totes vam començar a córrer (vam intentar) fins a la piscina. Al final vam arribar a temps. Després de l’entrenament vam anar a berenar i vam tornar cap a casa.
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta