Avaria al metro
Hola, soc l’Aura i tinc dotze anys. Visc a Barcelona i m’agraden molt els animals. La meva millor amiga, la Nala, té la mateixa edat que jo i té un gos de raça Sant Bernat que es diu Baloo i, com que són inseparables l’acompanya a tot arreu. Avui me’n vaig de viatge a França amb ella i en Baloo. Hi anirem amb avió, però com que no tenim prou diners pel vol i un taxi, agafem el metro. Aquesta nit ha vingut a dormir a casa meva per estar llestes i sortir a la vegada.
Sortim de casa i anem al carrer per a anar a la parada de metro. Quan arribem allà, passem el tiquet per la màquina i pugem al metro, que comença a avançar; fins aquí, tot bé. Està buit perquè són les set del matí i són les vacances d’estiu.
A mig trajecte, però, el metro s’inclina, caiem cap a un costat i xoquem contra la paret. Creiem que ens morirem. Si ens morim, digueu-los als nostres pares que els estimem molt. Quan el metro es para i ens recuperem, anem a veure el conductor del metro perquè no hi ha ningú més i li pregunto:
— Què ha passat?
— No ho sé, però crec que s'ha descaragolat el caragol d'una roda i s'ha caigut, i amb una roda menys, no podem arribar ni a la pròxima parada — diu el conductor.
— Doncs, com ho farem per a arribar a l’aeroport? — pregunta la Nala.
— Per sort, sempre hi ha una caixa d’eines d’emergència. Però cal una clau per obrir-la. — Li respon el conductor.
— I on està?
— En teoria, està en aquesta caixa — diu el conductor, ensenyant-nos una caixa de metall. Després l’obre i… LA CLAU NO HI ÉS!!!!!!
— On és la clau?
— S'haurà perdut. No la podem buscar, perdríem massa temps i se'ns escaparia el vol. — penso en veu alta — Hi ha alguna cosa que podríem fer? — dic, mirant el conductor.
— Bé, sempre hi ha una còpia de la clau per si de cas. — Ens explica — Però hi ha un petit problema: per mesures de seguretat, està guardada a la part exterior del metro, al sostre. Podem pujar uns a sobre dels altres, i el que estigui a dalt de tot surt per la porta de sortida d'emergència del sostre i agafa la clau de la caixa.
Dit i fet. Així que ara estic a sobre de la Nala, i ella a sobre del conductor. Obro la porta d'emergència, passo per allà i veig la caixa. L’agafo i la baixo. L’obro i veig la clau!
— Que bé! Ara ja podem obrir la caixa d’emergència! — Exclama el conductor.
— Molt bé, Aura! Sense tu no ho hauríem aconseguit!— Afegeix la Nala.
Sortim a fora, que és on hi ha la caixa d’emergència i l’obrim. El conductor treu un nou caragol i amb l’ajuda d’un tornavís posa la roda al seu lloc.
— Ja podem marxar! — Exclama el conductor.
Pugem els quatre al metro i arranca.
Després d’una estona de trajecte, arribem a la nostra estació, diem adeu al conductor i anem a l’aeroport per anar a França, i, amb aquesta primera aventura que hem passat ni m’imagino el que ens espera allà, que segur que serà genial!!!
Fi
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Vila Olímpica