2020 Tornar al llistat

PARE

Esperança

                   


                                                        PARE


 


Caminava pausadament pels carrers de Barcelona, recordant com havia descobert la ciutat del braç del seu pare.


Aquell laberint inicial ha esdevingut, al cap dels anys, camí, finestra i mar obert a tots els mons que em sedueixen i m'atrapen amb la hipnosi d'una serp.


Vaig allargar el trajecte fins al tren , tot seguint la flaire del paper vetust d'aquelles llibreries on m'havia iniciat en el gust de recórrer el cos dels llibres. La pell esquarterada d'alguns, la sangria dels fulls d'alguns altres i aquelles il.lustracions a tinta emergides de les més històries més reveladores .


           El brogit de l`andana em  va fer retornar al present sense opció de fugir. La porta engolí els records i les sensacions infantils.


La llum càlida d`aquest febrer il.luminava el vagó ondulant al ritme del seu lleuger sotrac. Un silenci mandrós el va omplir fins a l`arribada del grup d`aquells joves; un noi i dues noies.


          Les espurnes del sol lluïen i desapareixien damunt els seus cabells rossos com les bombolles del cava a les copes , mentre les seves veus agudes incidien amb certa estridència esquerdant la remor del tren.


Els altres viatgers miraven de reüll la insolència amb què s'intercanviaven carícies furtives, petons emmascarats i missatges d`erotisme encriptats.


           El vagó va quedar mig buit. Els joves escampats en un dels seients; aliens a l`arreplegament obligat dels altres, continuaven amb els seus jocs . La blancor de les seves cuidades dentadures , els moviments sofisticats de cabell, braços, mans, cintures i cames dirigien , com una veritable batuta, les mirades , els gestos i les compostures de la resta.


          La figura negra d'una dona va  atraure la meva atenció.


Dreta, d'esquena ; afermada a l'agafador com si es tractés d'un màstil en plena tempesta. Recolzava la mà dreta en una petita maleta de viatge, també negra.


           De sobte es van aturar les rialles, els escarafalls i els moviments sinuosos dels joves. Drets i allunyats de la dona de negre, s'incrustaven l`avantbraç a la cara en un gest que només deixava al descobert uns ulls entre esporuguits i rabiosos.


                               PARADA - HOSPITAL GENERAL-


La dona va girar la cara acompanyant el moviment de la maleta. La pell nacrada contrastava amb el negre de la seva figura i els trets  orientals inconfusibles del rostre no deixaven dubte del seu origen.


          Un grup de tres dones i dos homes la van rebre a l`andana amb decidides encaixades de mans.


Els minuts allargats amb les portes obertes van permetre que la seva conversa desvetllés l'estat d'indolència que respirava el vagó.


-      Benvinguda Dra Liu , esperem amb gran interès el resultat de les seves investigacions.


-      Moltes gràcies. Tinc l'esperança de que el nostre treball en equip contribueixi positivament al control de l'epidèmia...


El xiulet anunciant el tancament de les portes, el gest extraviat dels joves i les converses gairebé inaudibles d'alguns viatgers es barrejaven amb el record del tacte dels vells llibres a les meves mans .