L-emocional → L-racional
Era el primer dia que tornaven a agafar el metro per anar cap a la feina. Dempeus, dues rajoles enrere del paviment de seguretat, ella perdia la mirada entre els contrastos de llum de MouTV. Repassava mentalment la trucada de la nit anterior amb la seva mare. En té una que estima i pateix per igual, amb quantitats ingents.
Ell era més a prop de la via. A aquella hora ja havia engolit Twitter, i ara donava un cop d’ull als titulars d’un mitjà de comunicació. Seguia la rutina pròpia de quan anava a treballar. Per segons què, semblava haver anat a dormir una nit de març i haver-se despertat a tocar de l’estiu.
Ella se’l va mirar uns instants i li va dir:
- ...tot anirà bé, oi?
- Què és tot? - va respondre automàticament, remarcant el què i amb l’escepticisme de qui evita mullar-se sense matisar sempre els termes.
- Tot - va dir ella.
Es va girar per trobar-se la mirada de qui carrega una motxilla invisible a l’esquena. Amb un mig somriure ple d’esperança va respondre-li:
- Llavors sí. Tot anirà bé.