18è Concurs de
Relats Curts de TMB

TMBons Records

Va aturar el seu bus. El va mirar contenint les llàgrimes. Era el seu últim viatge. Havia arribat l’hora de jubilar-se. Cent anys feia aquell dia que tmb va començar a rodar, gairebé la meitat d’aquest temps ell havia sigut testimoni del canvi, no només del autobusos, també de la ciutat. Fent la vista enrere podia recordar la transformació de Barcelona arrel dels Jocs Olímpics del ‘92. Va tenir la sort de poder fer la ruta per Montjuïc en aquells moments. De xerrar amb turistes d’arreu del món que algun cop pujaven al bus per saber si  arribava a Plaça Catalunya. No tot eren bons records, encara tremolava i se li encongia l’ànima recordant que pocs segons abans  que esclatés la bomba havia passat per la porta de l’Hipercor.

Tot això acababa avui, tota una vida dedicada al bus. Tenia clar que en els pròxims mesos es dedicaria a una altra passió, la literatura. En ment, un llibre que parlés de les seves vivències, de les seves anècdotes, de la seva vida portant gent, il·lusions, romanços que tenien com a eix el bus.