La dona del metro
Com cada matí, l’Eva anava amb metro fins a Palau Reial, l’estació més propera a la Facultat de Biologia. Era un matí fred, plujós, un d’aquells que convidaven a quedar-se a casa. Però malauradament, era un dia important per a ella, ja que aquell era l’últim dia d’exàmens finals de la carrera, i havia d’aprovar-los si volia graduar-se.
El metro entrava a l’estació de Sants. Es van obrir les portes i la va veure. Una dona d’uns cinquanta anys va pujar al vagó amb un bastó per a persones cegues. Es va col·locar al costat d’un dels seients i un noi jove li volia cedir el seu seient, però ella amablement el va rebutjar. Les portes es van tancar i el comboi va seguir el seu camí cap a Plaça del Centre. Un altre noi, amb una gorra i una jaqueta, es va col·locar davant de les portes, al costat de la dona. Tenia les mans dins de les butxaques de la jaqueta. Mentre el metro estava en marxa, va treure una mà i dissimuladament va obrir la cremallera de la bossa de la dona i la va ficar a dins per robar-li el moneder, sense que ella se n’adonés. L’Eva ho va veure i es va dirigir ràpidament cap a on estaven ells, agafant-lo del braç per aturar-lo. Va haver-hi un forcejament entre tots dos, mentre la dona cridava tot demanant ajuda. Tothom es va girar cap a ells quan el metro es va parar a l’estació i en el moment d’obrir-se les portes, l’Eva va empentar el noi a fora del vagó. Ell va caure al terra de l’andana, es va incorporar ràpidament, va córrer cap les escales i va desaparèixer.
Algunes persones es van quedar sorpreses i van preguntar a l’Eva i a la dona si estaven bé. L’Eva li va preguntar a la dona si el noi li havia robat alguna cosa important. Ella va comprovar que ho tenia tot i li va agrair haver intervingut a temps.
Quan el metro va arribar a Palau Reial, l’Eva va acomiadar-se de la dona i se’n va anar cap a la facultat, a pas ràpid. Arribava una mica justa a l’hora de l’examen de Gestió Forestal i volia repassar els conceptes una mica abans.
A les 8 va sonar el timbre i va entrar el professor, seguit dels membres del tribunal. L’Eva es va sorprendre de veure entre ells la dona a qui havia ajudat al metro. Tots els alumnes, incrèduls en veure-la, van comentar entre xiuxiuejos com una persona cega podria corregir els exàmens.
El professor va donar les instruccions i els alumnes van començar a respondre les preguntes de l’examen.
Al cap d’una hora, un per un van anar entregant els exàmens i quan va tocar el torn de l’Eva, es va dirigir cap a la dona, que la va reconèixer per la seva veu. Li va preguntar com estava després de l’ensurt d’aquell matí. Van xerrar durant una estona i entre d’altres coses la dona li va dir que era catedràtica en ecologia. També li va explicar com s'havia quedat cega gradualment, degut a una malaltia degenerativa de la vista, i que, malgrat tot, això no li havia impedit seguir fent el que l’apassionava. La dona li va agrair un cop més el que havia fet per ella i l’Eva va sortir de la classe amb un gran somriure.
Al cap d’uns dies van sortir les notes de l’examen. Gairebé li salten els ulls de la cara quan va veure la seva nota: un 9. I va al·lucinar encara més quan va veure una nota de la dona del metro on deia que la convidava un dia a prendre un cafè i xerrar sobre una possible feina que li oferiria en el moment de graduar-se, com a responsable d’un dels laboratoris del Departament d’Ecologia de la facultat. L’Eva va cridar d’alegria i ja estava impacient perquè arribés el dia del seu retrobament amb ella.