El tramvia reservat
—Ja ve. Ja ve !!!
Com cada matí, a la parada d’Aribau-Mallorca, l’Etiqueto i el Joan ( conegut per tots com el Ciuri ) esperaven l’arribada d’un Washington amb el cartell de Reservado.
Era el tramvia que ens portava fins a la Plaça Bonanova, on baixàvem tots els que anàvem a La Salle.
Dins del tramvia ens esperava el Ramon, que havia pujat dues o tres parades abans.
-Heu fet el treball del Hermano Ricardo ?
-Jo sí, però l'exercici de francès del Cache Cache no.
De cop, s’esvalota el galliner. Algú, d'una altra classe, li ha etzibat una puntada de peu a un altre, que sí que ha tornat amb un mig cop de puny.
-Chavales, calma que os hago bajar ( bramava el cobrador ).
Com sempre, no va passar d’aquí.
Ahir, 65 anys després, l'Etiqueto i el Ciuri es van tornar a trobar a Aribau-Mallorca.
Però el Reservado no va passar.
No hi havia ni tan sols la parada.
Només el record del Ramon, que tres parades abans, també va esperar en va el Reservado.