Metro L-1
Ei! Marina, per fi! Per fi, ja tinc el carnet de conduir. M’ha costat un dineral i un munt de temps, amb tot això de la vaga d’examinadors, però quan ja pensava que havia tocat fondo, ha arribat el moment. No sé si van ser tots els ciris que va posar la iaia a Santa Eulàlia, Sant Andreu i companyia, o aquella brusa florida que sempre em dona sort, la qüestió és que ja el tinc.
El cotxe (és un Navas de color vermell) ja el tenia emparaulat de fa temps, i em fa tanta il.lusió... Haver d’anar cada dia de Santa Coloma fins a la Universitat en la L-1, a primera hora del matí, és tot un repte. Estic tan contenta, que soc capaç de cridar Visca Catalunya, Viva Espanya i passar sota l’Arc de Triomf cantant totes les glòries possibles. I és que, com deia Fabra i Puig o no sé qui: “No hi ha mal que duri cent anys”. En fi, espero no tenir cap accident ni caure en un clot, com li va passar al meu germà, per no haver d’anar a l’Hospital de Bellvitge.
He anat a dinar a Can Serra per celebrar-ho, i m’he trobat la Trinitat, ara ja no viu al carrer Urgell, s’ha comprat un pis a la Sagrera. Una ganga. Ja t’ho explicaré. Després vam passar pel Mercat Nou a comprar un bon tros d’aquell Rocafort tan bo que tenen i que a tu t’agradava tant.
És una llàstima que estiguis tan lluny. Te’n recordes de les birres que féiem a la Torrassa? Cada vegada que passo per la Rambla Just Oliveras enyoro les estones que passàvem.
Ah! Per la teva informació, et diré que el teu Torras i Bages encara està lliure i l’altre dia em va preguntar per tu. Ja sé que, ara mateix, t’interessa més aquest noi de l’Erasmus que em vas dir. Ja m’explicaràs com et va.
Fins aviat. Petonets