Fora de lloc
Ja m’estan mirant. És què no vaig prou ben vestit? O és que no els sembla bé que porti la targeta de 10 viatges dins de la funda hortera de plàstic? Sí, jo també tinc la T-mobilitat però soc molt tradicional (o potser molt vell)
Entrar amb corbata i vestit gris al ferrocarril metropolità de Barcelona és, si més no, un error. Et miren i primer es pregunten si deus ser un agent comercial, si n'ets el tipus (encara que no sé de quin tipus ha de ser un venedor) ja no mereixes la seva atenció, però pobre de tu si dones la imatge d'executiu o qualsevol altre que pugui suggerir alts ingressos . Les mirades ja són gairebé de menyspreu:
“Mira'l, amb els diners que té i agafant el metro com un proletari qualsevol, que garrepa, el gamarús?” o “De què va el poca-solta aquest? Segur que té un cotxe collonut però li mola el rotllo ecologista i va de bon ciutadà usant el transport públic. Quin carallot!”
I tu, que ni guanyes gaires diners ni tens un cotxe collonut ni destaques per ser un model ecologista, els mires amb cara de panoli com disculpant-te per entrar amb el vestit. Com si estigués escrit a tots els cartells que al metro s'entra amb texans, descolorits, vells, rentats a la pedra o trencats amb estil (espero algun dia entendré perquè et trenquen els texans abans de comprar-los) i amb samarreta, i si és bruta millor i en la mesura del possible amb colònia d'aquella que té una aroma molt penetrant, “Eau de Sobac” crec que es diu.
S'ha de vendre a tot arreu perquè la porta molta gent. Jo recordo haver-la fet servir aquests dies d'estiu en què la calor és especialment insuportable, encara que al matí no me l'he posat mai, cap a les vuit del vespre algun dia que m'he notat aquesta fragància inconfusible que segur els de el meu voltant han compartit amb la joia que denoten els seus nassos arrugats i les seves mirades de menyspreu.
Ja ha sortit la T-casual i amb les presses perquè deixin de mirar-me em llanço cap a la porta automàtica que sembla disposada a deixar-me passar, però tot just arribar i donada la pressa amb què vaig, hi xoco ridículament. El dolor físic és inapreciable però la vergonya és immensa, així que, com si tingués un nas de platí, avanço triomfant i orgullós d'haver contribuït a l'engrandiment i la millora de tan elogiable servei públic. (no com els campions i campiones de salt, que no necessiten targeta)
Un cop a l'andana, començo a fer cara de ”com triga el metro”! Arribaré tardíssim a la reunió!. Però és mentida. No vaig a cap reunió, primer perquè són les sis de la tarda, segon perquè si anés a una reunió hauria sortit dues hores abans i tercer perquè fa deu anys que ningú es vol reunir amb mi per res.
Però alguna cosa ha de semblar que em corre pressa, oi? I el millor és una reunió. No està de més fer una mirada al mòbil per si hi ha algun missatge d'última hora anul·lant la reunió. Si la reunió és mentida, el missatge ni t'explico, però queda 'cool' fer-se l'important. No m'hi he fixat però segur que algun o alguna dels d'abans, en veure el mòbil que porto, ha tornat a pensar en com soc, de ximple.
Segurament tots també saben que en aquest tram és justament on ja fa estona que m'he quedat sense cobertura.