L’AVENTURA DE CADA DIA
Quan s’obren les portes, jo ja estic preparada amb la meva vareta màgica a la mà. Sé perfectament què he de fer per fer màgia: aixeco el braç i em poso una mica de puntetes fins que veig aparèixer l’explosió de color verd acompanyada del “bip”. Sí, me n’he sortit! I just llavors, noto la mirada del follet somrient que em saluda amb un “bon dia”. Li torno el somriure, però em fa vergonya dir-li res i avanço pel camí. De sobte, tot el terra es mou. Sort que no vaig sola i la Pepina m’agafa del braç abans que caigui. Com m’alegro de tenir una amiga com ella. Decidim seure una estona per descansar del nostre viatge i no hi ha millor lloc per seure que el tron d’una princesa. Fa estona que el veig, allà lluny, al final de tot, juntament amb dos trons més, a dalt de tot de les escales perquè tothom els pugui veure. El que jo escullo és el del costat dret (o és l’esquerre?) que és el meu preferit. Quan m’hi assec, el tron es converteix en l’escombra de la Bruixa Avorrida. Iupi, m’encanta volar! Veig com les cases, els arbres, els ocells i les persones passen molt de pressa pel meu costat. Ei, aquell és en Pau: “Hola, Pau!”. Vaja, no m’ha vist, però no passa res, de seguida ens trobarem. Òndia! Què passa? Ara ens hem aturat de cop! És clar, hi ha un semàfor en vermell i les escombres també hem de parar. Per fi continuem i veig, com cada dia, el vaixell dels pirates, que de ben segur que encara dormen. Espero que aquesta tarda els puguem anar a veure i espero que avui sí que ens ensenyin el seu tresor amagat.
- Cuca, toques tu el botó?
- Sí, mama, que si no ho fem l’autobús no pararà!
- Exacte!
- Mama, demà tornarem a anar cap a l’escola amb bus? És tota una aventura!