Val la pena viatjar.
El sol esquitxava les voreres i el carrer estava ple de gent. Era l'estiu del '92, l'estiu de les Olimpíades, i Barcelona estava radiant. Era una ciutat transformada, plena d'energia, d'il·lusió i de somnis per complir. Les persones es passejaven per les places i carrers engalanats, tot esperant la gran cerimònia d'inauguració que havia de tenir lloc aquella nit.
La Mireia era una jove estudiant de Belles Arts, que acabava de començar a treballar com a guia turística. Era una noia apassionada, intel·ligent i amb molts somnis per complir. Ella també havia estat esperant les Olimpíades amb molta il·lusió, i finalment havia arribat el gran moment.
Aquella tarda, després de treballar, la Mireia va decidir fer un petit recorregut per la ciutat per veure tots els preparatius. Va agafar el metro i va baixar a la plaça Catalunya. Era un ambient increïble. Les banderes dels països es mesclaven amb els colors de les flors i les decoracions de la ciutat. Va caminar fins a la Rambla, i allà es va adonar que era el lloc perfecte per fer una fotografia de record.
Va entrar al Barcelona Bus Turístic i va pujar al pis de dalt. Va gaudir d'una vista espectacular de la ciutat, mentre pensava en totes les coses que li quedaven per fer en la vida. La Mireia estava convençuda que alguna cosa important li passaria aquest estiu, i esperava amb moltes ganes descobrir què era.
Quan va arribar al final de la ruta, es va adonar que el seu propòsit era seguir explorant la ciutat. Va baixar del bus i va caminar fins al port. Allà es va trobar amb la seva família, que havia arribat des de fora per veure les Olimpíades amb ella. El seu pare li va dir que volia portar-la a sopar al Funicular de Montjuïc, que era un dels llocs més emblemàtics de la ciutat.
Van pujar al funicular i van gaudir d'un passeig espectacular. La vista de la ciutat era impressionant. La Mireia va veure com el sol es ponia i els edificis de la ciutat es començaven a il·luminar. Va recordar totes les persones que havien treballat durament per fer possible les Olimpíades, i es va sentir feliç de ser part d'aquella ciutat.
Van arribar a dalt i van entrar al restaurant. Era un lloc acollidor, amb música en directe i una decoració encantadora. La Mireia va mirar a la carta, i va demanar el plat que la seva mare sempre li havia preparat. Es va sentir feliç de tornar a casa i de tenir la seva família amb ella.
Va ser una nit màgica, plena d'emocions i de sentiments