El primer viatge
Una llàgrima rellisca per la seva galta mentre mira per la finestra. Té por. Amb cinc anys, és el primer cop que puja al telefèric. Ja li hem dit que ho ha de viure com una aventura, però sempre es mostra neguitosa quan s’allunya de tot allò que coneix sense saber què hi ha al final del viatge.
De sobte, sentim uns cops al vidre de la finestra. Una gavina ens dona la benvinguda, convertint-se en la nostra guia durant tot el recorregut. El primer que ens assenyala són les tres xemeneies del Paral·lel, que ens saluden rialleres i serpentegen com si el vent les pogués moure; més enllà veiem la Sagrada Família, on dues cigonyes agafen amb força l’estel que han col·locat al capdamunt de la torre més alta i que corona el temple; a prop, en direcció mar, les dues torres gegants del Port Olímpic es converteixen en cavallers que amb les seves llances s’enfronten per conquerir terra ferma; destaca també a la llunyania un gran pulmó verd de la ciutat, el Parc de la Ciutadella, des d’on veiem aixecar el vol a un grup d’ànecs que porten al bec flors diverses que deixen caure sobre nosaltres; en el mateix moment, un esquirol ens fa l’ullet mentre vola ben amunt agafat a un globus; als nostres peus, la figura de Cristòfor Colom pren vida i ens demana que l’acompanyem mentre assenyala les Amèriques; en el tram que passem per damunt del mar, un llobarro ha saltat tan alt que ha superat la cabina com si es tractés d’un dofí fent acrobàcies davant el públic assistent...
L’Aina no pot deixar de mirar per la finestra i somriure. Sabíem que li agradaria. Ara, però, el nostre viatge arriba a la seva fi. La gavina s’acomiada de nosaltres i gira cua cap a la muntanya de Montjuïc, probablement per acompanyar algun altre infant que, espantat, puja també per primera vegada al telefèric. El personal ens indica que baixem amb precaució. Agafo l’Aina de la mà i ella em fa una gran abraçada. Em sorprèn quan, agraïda, em diu que vol tornar a volar per sobre de la ciutat.