ON VAS? ON ANEM?
Universitat. El vagó, habitualment atapeït de gent, es troba mig ple. Els rostres de la majoria de les persones deixen entreveure una abstracció total, sigui en els seus propis pensaments o en els dispositius electrònics que subjecten amb cura. Si ve és impossible saber què pensen -aquells que aparentment no estan fent res- la tasca s'acaba de complicar en aquelles ocasions en què els individus decideixen portar mascareta. Són casos anecdòtics, però només en aquest vagó en trobem cinc, des de les parades d'Universitat fins a Fondo. La poca informació que percebem sobre ells no està relacionada amb les seves faccions, si més no, no en el seu conjunt. Els viatgers més curiosos o avorrits poden aventurar-se a conjecturar el perquè de l'elecció del color de l'accessori sanitari que els cobreix mitja cara i que els protegeix de virus i de mirades indiscretes. Poden tenir la intenció d'analitzar aquella persona o només passar l'estona...
Una sociòloga podria pensar que la dona que s'abraça amb força a la barana i que porta la mascareta lila, va comprar un lot d'aquest color per poder portar-ne una durant el Dia Internacional de la Dona. Un psicòleg podria pensar que l'home que l'acompanya la porta negra i en forma de bec, perquè va considerar que era el color més discret, tret que el caracteritza a ell mateix. Urquinaona. Una adolescent podria afirmar que el senyor gran que tot just baixa del vagó en aquesta estació la porta blava perquè probablement li van proporcionar en el seu centre de salut. Encara que les probabilitats que les seves impressions acabessin aquí serien baixes; també pensaria que se'n van oblidar d'advertir-lo que aquestes mascaretes quirúrgiques no són reutilitzables. O potser ell decideix ignorar-lo deliberadament.
La tafaneria és una qualitat humana que es magnifica i pren forma durant el temps mort o de pausa que tenen les persones. El transport públic és el camp d'esbarjo per a aquest tret de personalitat que varia en el seu grau segons l'individu. Per aquest motiu, la sociòloga, el psicòleg o l'adolescent només s'haurien entretingut fantasiejant sobre la vida de les altres persones, però potser el vell jubilat va un pas més enllà. Ell voldria saber quin és el motiu pel qual una tal Cami s'ha quedat sense llum a casa, situació amb la qual conviu des de la nit anterior. Poc li interessa que ella escrigui a l'home que s'asseu al seu costat dient-li que es troba malament i que li fa mal el cap. Vol saber més. Vol detalls. Torres i Bages. L'home apaga el telèfon i l'ancià sospiraria. Ha pogut la Cami contactar a un tal Rubén i demanar-li que carregui el seu telèfon al camió? Baró de Viver. Quan s'adonés que el telèfon torna a estar a l'abast de la seva cansada i sàvia vista, ja seria tard, la conversa ha donat un tomb insatisfactori i que li resta interès a la història: la Cami es queixa de la calor. Fondo. La història de la Cami s'ha quedat sense resoldre, però la de la dona amb la mascareta lila, la del seu acompanyat amb la negra i la de l'avi amb la blava també. Quines suposicions faran els pròxims viatgers d'aquest vagó? Qui seurà al costat i acompanyarà la fictícia sociòloga, el psicòleg i l'adolescent?