Com, perdent el sud, ens vàrem trobar...

Tira Chinas

La Mònica no acostuma a utilitzar l’autobús per moure’s a Barcelona. És un cas com un cabàs, no entén els recorreguts ni té interès a entendre’ls. A més, es confon amb les direccions i mai sap a quina vorera els ha d’agafar. Cada matí, amb un somriure permanent i una energia inesgotable es disposa a fer el trajecte habitual de metro, des d’Urquinaona fins a Rocafort. Surt d’hora per arribar a l’institut i rebre la mainada a la porta principal. Però la Mònica no sap que de vegades sorgeixen imprevistos i s’ha de lluitar contra les manies.


Eren les 7:30h del matí quan la Mònica entrava a l’andana d’Urquinaona per realitzar el recorregut quotidià. De sobte, va escoltar pels altaveus que hi havia hagut una incidència a Marina i que trigarien molta estona a reactivar la línia vermella en direcció sud. La Mònica va sortir de polleguera amb la notícia i va abandonar a cremadent l’estació mentre cavil·lava una solució. Quan ja era al carrer, va consultar el mòbil per veure quin recorregut hi havia fins a la feina i casualment l’única opció era agafar l’M12 i fer transbordament. La Mònica s’hi va veure amb cor i va pujar a l’autobús. Va connectar els auriculars i es va relaxar. Potser ho va fer en excés, perquè quan va mirar el mòbil es va adonar que l’autobús havia fet tot el trajecte en direcció contrària i estava a l’altra punta de Barcelona. Quan el vehicle es va aturar, en va sortir traient foc pels queixals i es va asseure al primer banc que va trobar, coincidint amb el Carles, que li va preguntar què li havia passat i per què feia aquella cara. La Mònica li ho va explicar i la van fer petar una llarga estona.   


 


Finalment, es van fer peça i semblava que havien menjat llengua. La Mònica es va posar de peus a la galleda i va decidir que no hi aniria, a la feina. Cada segon que passava amb el Carles, només pensava que si no hi hagués hagut l’incident amb el metro, no hauria conegut la persona amb qui ara comparteix la vida. Després d’aquest dia, l’autobús es va convertir en el mitjà de transport preferent de la Mònica.


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!