BARCELONES
L’Eulàlia havia viscut molts anys. Sempre havia estat una dona molt activa, i en molts aspectes avançada a la seva època. Però sabia que ja s’apagava i aviat engegaria el viatge de l’adeu, i per això, quan el cos li ho permetia, de tant en tant feia alguna cosa especial per a sortir de la rutina del barri. I avui havia quedat amb el seu net per a visitar el Museu d'Història de la ciutat, segurament la darrera vegada que visitaria aquell indret que tant li agradava. I recordava aquell dia que va buscar durant una bona estona la placa que indicava el Mont Taber, sobre el qual els romans van fer néixer la ciutat, a unes desenes de metres del museu. Va caminar per tots aquells carrers i carrerons i no trobava la placa. Fins que se'n va adonar que hi havia passat diverses vegades per sobre i l'havia trepitjada sense veure-la...
Mentre viatjava al metro se sorprenia mirant la gent i pensant. Sempre havia viscut a Barcelona, no l’hauria canviada per res. Ja de ben petita li agradava viatjar en transport públic. El metro era molt pràctic, però ella estava enamorada de les finestres, i ja amb els primers tramvies i després amb l'autobús badava amb tot el que veia. Passejar per les restes de les muralles medievals, imaginar la vida als tallers del Born i la Ribera o el traçat dels carrers i les torres que es van enderrocar amb la construcció de la Ciutadella. Pensava com n'era de fàcil orientar-se per la ciutat gràcies al disseny quadriculat d'en Cerdà. Quantes passejades i petons amb el seu difunt marit sota l’Arc de Triomf. I el record del dia que es va passar de parada llegint “La ciudad de los prodigios”, i de poc que no arriba tard a la festa sorpresa de la seva jubilació a la fàbrica. Ai, l’Antonio… I va recordar la primera vegada que va pujar al bus turístic i va gaudir dels treballs de ferro forjat a les balconades i fanals, exemples del Modernisme que podia veure amb detall des del pis superior destapat de l'autobús. Enyorava aquella Barceloneta d'abans de les Olimpíades i el Rompeolas. Doncs sí, li deia així, com l'havia anomenat tothom a Barcelona. I havia visitat la zona del Fòrum, que no li acabava de fer el pes…
Van arribar a Jaume I, la parada de metro de la línia groga que els deixava més a prop del museu. Mentre enfilava aquells pocs metres de bracet del seu net, es va adonar que cada vegada que havia mirat per la finestra d'un autobús de TMB, era com visitar alguna sala del museu.