La Parada del Temps
<span black;"="" border-box; background-repeat: no-repeat; outline: none; -webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); min-width: 0px; min-height: 0px;">És curiós que, quan el metro està en moviment, hi ha una certa quietud dins del vagó, que just s'interromp tan bon punt el metro arriba a una parada i s'atura. S'obren aleshores les portes i és quan comença el veritable moviment, on les persones es creuen, el "disculpi, baixa?", el "fill, deixa que baixin primer, posa't a un costat" i el vaivé de gent amunt i avall ,compassat per un xiulet automatitzat, al qual sovint segueix el soroll d'unes corredisses.
<span black;"="" border-box; background-repeat: no-repeat; outline: none; -webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0); min-width: 0px; min-height: 0px;">Donaria el que fos per parar el temps en aquell precís instant, a l'hora punta, al matí, en aquell intercanvi de direccions. Que tothom quedés immobilitzat, i poder passejar i observar cada persona; la que entra decidida al vagó a la recerca del lloc estratègic, la parella d'estrangers que miren per tercer cop el cartell, per assegurar que van en la direcció correcta, la jove amb auriculars que mou el cap rítmicament i s'autocontrola, per no deixar-se portar i posar-se a ballar sense cap mirament, el pare que tiba del braç la filla distreta que s'ha quedat mirant el no-res, la dona que parla amb el mòbil i que és impossible que senti res, el grupet de jubilades que no s'entén gaire bé per què es lleven tan d'hora, l'estressat de torn que sap que arriba tard, però no perd l'esperança...
Poder parar-ho tot i delectar-se contemplant amb detall la deliciosa barreja de generacions, actituds, mirades, situacions ... Que s'entrecreuen durant uns instants a l'anònima "Parada del Temps", i seguiran diferents destins, viatges, camins i, qui sap si es retrobaran, sense saber-ho, en alguna futura estació.