LÍNIA GROGA LÍNIA AMIGA
LÍNIA GROGA LÍNIA AMIGA
Em dic Emma, tinc quinze anys i el meu germà Jan en té tretze. Vivim a la part alta de Gràcia i agafem el metro cada dia per anar a l'escola Sant Felip Neri, al barri Gòtic. Fem el trajecte amb la línia groga de Joanic a Jaume I.
I com que ens agrada viatjar en metro i saber el perquè de les coses, hem estudiat tot això que ara expliquem sobre la nostra LÍNIA GROGA !.
Comencem agafant el metro a Joanic. Ens traslladem a l'any 1888. La Plaça d'en Joanic, així es deia aleshores, era plena de barraques de venedors ambulants que van existir fins l'any 1930, quan van ser enderrocades i la plaça va quedar com és ara, connectada amb l'avinguda dedicada a Pi i Margall; polític i escriptor català.
Després de Joanic, enllaçant amb el Passeig de Sant Joan, ve Verdaguer, carrer que honora Mossèn Jacint Verdaguer i Callís, poeta i sacerdot nascut a Folgueroles. Continuem grocs, ara passem per Girona, la ciutat dels quatre rius! Ter, Onyar, Güell i Galligants.
Estem circulant per sota del Passeig de Gràcia, carrer de joies modernistes com la Pedrera, Patrimoni de la Humanitat i la Casa Batlló. Totes dues d'Antoni Gaudí.
José Ma. d'Urquinaona Bidot, bisbe gadità i que ocupà el bisbat de Barcelona durant uns anys, dona nom a la plaça d'Urquinaona. A prop de la plaça de Catalunya en la qual alguns diumenges anàvem amb els pares a donar menjar als coloms.
Ja som a Jaume I. Estació dedicada a Jaume I el Conqueridor, nascut a Montpeller l'any 1208. En la seva lluita contra els musulmans va arribar a ostentar la Corona d'Aragó. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Fi de trajecte. Nosaltres ens ho hem passat molt bé amb aquest relat.
Avui, el meu germà Jan ha tingut una pensada. Una idea boja. Passem una bona estona polint-la i al final decidim que demà mateix la posarem en marxa. En farem una de grossa.
La voleu saber, oi? Farem un homenatge a la Línia Groga, repartirem uns fulls que diran: Senyors viatgers, per al proper divendres els convidem que tothom vingui al metro amb un SENYAL GROC, ja sigui una corbata, un mocador de coll, la camisa, una flor o el barret, etc. per tal de celebrar que gaudim de la LÍNIA GROGA.
Els pares han arrufat el nas, nens, no sigueu impertinents. Ho farem amb simpatia, i si algú es molesta no insistirem.
Dijous. Quins nervis! El metro va força ple, com cada dia, i nosaltres repartim els fulls que hem preparat, la gent es sorprèn però ningú no s'enfada, es miren el full amb encuriosits.
Ja som a Jaume I. N'hem repartit vuitanta-cinc!
Divendres. Nosaltres anem d'allò més grocs, vambes i mitjons, barret groc llampant i també amb una corbata llarga fins el melic.
Un èxit, hem recorregut tots els vagons i feia goig veure tantes pinzellades grogues, alguns viatgers ens han dit de fer-ho més sovint. La proposta ha tingut tant èxit que ha quedat instaurada per a cada divendres de l'any. Hi ha turistes que des d'aleshores agafen el nostre metro només per veure el Yellou Festival,, que diuen ells.
Un èxit? No us ho podeu imaginar, hem rebut propostes d'altres línies, la Blava, la Verda, etc. perquè els muntem el mateix show.
A més, amb el boom de la turistada ara ho hem de fer en cinc idiomes! Se'ns ha girat feina!
Línia GROGA línia amiga.