Festa improvisada al metro de Barcelona
Era una tarda d'estiu asfixiant i el metro de Barcelona estava més ple que mai. La gent suava i s'empassava l'aire, desitjant arribar al seu destí tan aviat com fos possible. Però no tots els passatgers estaven preparats per aquella avaria d’aire.
Un anglès alt i esvelt, vestit elegantment, estava intentant desesperadament obrir el tap de l'ampolla d'aigua. La suor li corria per la cara mentre lluitava amb la tapa, fent sorolls estranys que cridaven l'atenció de la gent al seu voltant. Va intentar amb totes les seves forces, però la tapa no es movia ni un mil·límetre.
De sobte, va sentir una veu al darrere que li deia: "Si vols, puc ajudar-te". L'home es va girar i va veure un jove rialler, amb una samarreta d’Els Pets i uns pantalons curts que deixaven al descobert les seves cames bronzejades. "Gràcies, però no cal", va respondre l’anglès, amb una veu freda i distanciada.
"No et preocupis, soc un expert en obertura de botelles", va dir el jove, amb un somriure benèvol.
L'home el va mirar amb escepticisme, però finalment va acceptar la seva ajuda. El jove va agafar la botella i, en un moviment ràpid i precís, va obrir la tapa amb facilitat.
L'home estava sorprès i agraït alhora. Va intentar donar les gràcies al jove, però abans que pogués dir res, el metro va fer una frenada brusca i l'home va caure damunt del jove, llançant-lo cap endavant. Tots dos van rodar pel terra del vagó, cridant i fent soroll.
La gent es va apartar espantada, deixant-los sols en el seu dolor. L'home es va aixecar amb dificultat i va veure que el jove estava mirant el seu telèfon mòbil, sense fer cas de la situació.
"Estàs bé?" va preguntar l'anglès. "Ah, sí, no et preocupis", va respondre el jove, sense treure els ulls de la pantalla.
L'home va mirar al seu voltant, confós. La gent els mirava amb desesperació, esperant que la situació es calmés. Però llavors va passar el que ningú s'esperava: el jove va posar-se a ballar una cançó dels Pets.
Amb els seus pantalons curts i la seva samarreta de rock, va començar a moure's amb una energia desbordant. La gent es va quedar bocabadada, sense saber què fer.
Llavors, sense previ avís, l'home va unir-se a la dansa. Va deixar caure el seu somriure fred i va començar a moure's amb una gràcia insospitada. La gent es va unir a la festa, ballant i saltant al ritme de la música improvisada. Els passatgers es van oblidar de l'escena caòtica que havia succeït només uns moments abans i van gaudir de l'espontaneïtat del moment.
El metro es movia de manera brusca i els passatgers es balancejaven de banda a banda, però això no va aturar la festa. Tots dos homes ballaven com si no hi hagués un demà, animant la gent a unir-se a la festa.
Finalment, el metro va arribar a l'estació, Plaça Catalunya. L'home es va acomiadar del jove ballarí i va baixar del metro amb una sensació de llibertat que no havia experimentat en anys.
Va caminar pel carrer amb una energia renovada, encara impressionat pel que acabava de succeir al metro de Barcelona. Va pensar que potser hauria de ballar més sovint a la vida, sense preocupar-se del que pogués pensar la gent. Va somriure, lleugerament suat, i va continuar la seva caminada cap a casa.