Missatge de veu (1:25)
Marta, et faig un àudio que no em contestes la trucada, i no et vull molestar gaire que és tard. Escolta, acabo d’agafar el metro des de l’aeroport i en una estoneta arribo ja a casa. T’he d’explicar una bona pila de coses encara, d’aquests últims dies a Munic. Escolta, em sap molt de greu no haver-te contestat abans, he estat ja prou distreta amb el tema del lloguer i l’exparella i tot això. Sincerament, et diré una cosa, estava molt perduda allà… no sé com he estat aquestes últimes dues setmanes amb aquest home. Semblàvem companys de pis, vaja. Ai, Marteta, ens hauries d'haver vist! Era fins i tot còmic ser a casa seva després de tot el que ja et vaig explicar. Estic esgotada emocionalment. Hi ha coses de l’amor que simplement no funcionen, oi que no? Ja quan dues persones busquen coses tan diferents no hi ha per on tirar-ho. Sembla mentida que en algun moment vam voler viure junts a Alemanya, o que ell pretenia venir cada estiu amb mi a la casa de Calafell… que romàntic tot, quina cosa més muntada teníem. He estat prou esverada com per voler estar-ho més, la veritat, no em cal gens més nosa. I estic contenta per què torno, puf, ja era hora. M’estarà bé viure sola uns dies a casa per ara. I veure-us la cara de nou a tothom, quines ganes que en tinc! L’únic que estic molt cansada, porto un dia de viatge que no vegis. Com trobaré el llit ara quan arribi, renoi, quina pau tornar a tenir temps per mi mateixa. Ui, com se m’està allargant això!! Apa, el paro ja, guapa, que demà t’ho explico tot amb tots els detalls que vulguis. No puc esperar a veure’t i tornar a fer vida aquí, per fi. Que atrapada estava allà i quin fred que feia, per favor… ara sí, bona nit!