Vaga aleatòria indefinida
Cotxeres de TMB. 8 am. Fragment d’una conversa entre dos conductors d’autobusos:
—Ho has sentit? Demà estem convocats a una assemblea per decidir les futures vagues.
—Sí. He sentit que es proposarà una vaga indefinida aleatòria. No ho havia sentit mai, això. Saps de què va?
—Doncs, segons els sindicats, com que ja hem provat totes les modalitats de vaga hagudes i per haver, se n’han inventat una de nova i l’han anomenada “vaga indefinida aleatòria”. Al principi de cada mes, d’entre unes boles numerades de l’1 al 30, se n’escolliran 5 a l’atzar, i aquests seran els dies en els quals farem vaga. Diuen que així sortirem de la rutina. Però per què fas aquesta cara de pomes agres? Que no hi estàs d’acord?
—Doncs perquè tinc a la sogra vivint a casa. I d’ençà que va arribar, fa dos anys, hem fet tantes jornades de vaga que sospito que comença a malpensar i a creure que en realitat no tinc feina fixa. A la darrera vaga em va deixar anar amb to sarcàstic “Què, Agustí, avui també feu vaga? Sí que en teniu de coses per reivindicar.” I ara Sant tornem-hi. A veure què li dic.
—Doncs la veritat. Que lluitem pels nostres drets i per millorar les nostres condicions de treball i les de les generacions futures.
—Vols que li digui això a una dona que ha treballat des dels dotze anys, set dies a la setmana sense vacances, i a més cuidant els fills i la casa? De debò creus que ho entendrà?
—No, és clar...vist així.
(...uns segons de silenci...)
—I es pot saber què demanem ara?
—Saps els seients dels Tesla aquests nous que han sortit, que són de temperatura regulable i a més s’adapten al cos? Doncs una cosa així. Els metges dels sindicats diuen que passant tantes hores asseguts i amb els seients que tenim ara, ens acabarem destrossant les cervicals. És un assumpte de salut laboral. O ens canvien els seients dels conductors o anem a la vaga.
(...de nou un silenci, l’Agustí sospira i mira el rellotge...)
—Bé, tot això està molt bé. Però t’has adonat que estem aquí xerrant i fa vint minuts que hauríem d’haver començat el nostre torn?
—Ostres!