Viatjant amb el metro
Quan jo treballava per als meus germans a Sant Andreu de la Barca, tenia la sort d'agafar el metro que hi ha a la plaça d'Espanya, a Barcelona . I allí hi vaig viure moltes històries fent parlar a la gent que trobava en els vagons del petit i bufó trenet o carrilet, que és com se l'anomena familiarment.
Sempre o molt sovint hi trobava mosses, grups de mosses que venien de treballar o del collegi i es passaven tot el trajecte que fa el Carrilet amb els mòbils engegats i amb música que feia que tothom es despertés o es desvetlles si és que tenies son, tanta era la cridòria que es muntava, per uns moments, en el vagó del Carrilet.
Altres vegades em trobava embadalit mirant per la finestrella del tren aquella escampada de camps de conreu que hi ha a l `altura de Sant Boi del Llobregat o a l`altura de Sant Vicenç dels Horts. Vaig veure que hi abunden els camps d'escarxofes, totes ben arrenglerades tal com ho ha disposat el pagès del lloc i vaig veure que el fet de mirar aquells camps de conreu, això, em donava una certa tranquil·litat d`esperit sempre , en passar per allí, em quedava embadalit esguardant aquells dilatats camps d`escarxofes. una vegada, ja tard i jo tornava de treballar, vaig tenir l`oportunitat de parlar amb un treballador que venia de la regió de Montenegrino.Em va explicar a tall d`anècdota, que quan ell es trobava a la ciutat rusa de Moscou va passar molt de fred i em digué , rient, que tots els rusos o els hàbits d`aquella nació tan llunyana i freda que no els fa res el fred i que estant en molt baixes temperatures no els fa res, i solen treballar i anar per allí amb mànigues de camisa.