Paral•lel - Vall Hebron
El dia després de tallar (perquè no solament les relacions de parella es tallen, també les que no ho han arribat a ser), vaig agafar el metro com si res, per anar a la feina, cada dia Paral•lel 08:00, amb la sensació que em posaria a plorar en qualsevol moment. El metro és un lloc ideal on deixar que la vida et transporti. Et permet permet perdre’t.
El dia que vaig conèixer en W, ell encara vivia amb la V. Encara vivien al centre en aquell pis tranquil i lúgubre, on he acabat passant tantes estones al seu costat al sofà, fent com que no ens tocàvem, com que no hi havia una força d’atracció gravitacional tan forta i a la vegada tan impossible de verbalitzar, que acabava fent que sempre acabéssim la quedada adonant-nos que estàvem molt més aprop del que se suposava, per dos amics que s’acaben de conèixer. Em va parlar dels seus viatges, dels seus amics, de la seva nòvia. Jo li vaig parlar de la feina que començaria, del meu xicot (temps després em va confessar que no havia pensat que jo ho pogués ser, de gai), del nostre pis, dels meus viatges. Vam fer clic, connectant arrel de la ferida, no de la felicitat i del bon rotllo, en aquests temps mr wonderful en els que transitem i amb les xarxes carregades de gent feliç (tot i que no ho sigui), vam sentir que podíem parlar de coses de les quals els altres ja no estaven disposats a parlar: tot el que envolta la pèrdua d’una persona estimada, el dolor, el dol, la tristesa, la sensació que la vida es para o t’arrasa i la resta segueixent vivint. La mort connecta d’una manera molt diferent, d’una manera visceral i obscura, perquè implica parlar de coses que els altres eviten, ara que la mort és un tema tabú. I la realitat és que podent parlar del més fosc i més íntim, la resta de temes passen a ser lleugers i fàcils (o menys difícils), i aquella persona que fa tres dies o sis mesos era un complet desconegut, acaba sent el teu confessor, a qui li envies missatges a tota hora, a qui vols veure cada dia de la setmana, si pogués ser. Ell ho va deixar amb la V perquè no podia suportar estar-hi si solament pensava en mi, hi ha gent que és capaç de ser valenta en els moments més importants, d’altres ens mantenim en un status quo del qual no volem o no sabem sortir (excuses).
Vall Hebron, final de trajecte. La resta de la història, per la tornada i els propers viatges.