PERDONEN QUE LES MOLESTE
#relatsTMB 2023
Era una tarda d'hivern d’un dia feiner que anava jo en un vagó de metro de la línia blava, aquella que travessa tot Barcelona, des de la Vall d’Hebron i mor a Cornellà. En aquella hora, els passatgers ens apilonàvem drets, sense cap mirament, amb paquets, bosses, motxilles, mares amb cotxets amb un nadó i un altre menut agafat a la seva faldilla...
Prop meu tenia una senyora gran, que podria ser la meva àvia, tota atemorida, amb cara de cansada, dreta també com tothom. Em feia pena que, amb tots els seients ocupats, ningú deixés el mòbil i fes un cop d’ull al seus voltants...
Jo li vaig dir a la iaieta... “vol seure?”. Ella no va contestar-me, amb la cara ho deia tot.
Llavors, una veu plorosa però forta, com la que hem sentit moltes vegades al metro...
BUENAS TARDES SEÑORES,
PERDONE QUE LES MOLESTE,
Tots els passatgers em miraren, jo anava ben arreglat, de segur que pensarien: “què demana aquest beneit”.
ES TRISTE PEDIR, PERO NO PIDO PARA MI,
PIDO PARA UNA ANCIANA QUE ESTÁ CANSADA,
VIAJANDO DE PIE Y LE QUEDA MUCHO VIAJE...
ELLA SE LO AGRADECERÁ
Un senyor ja grandet es va aixecar i la va deixar seure...Els joves que venien de fer esport no en feren cap cas...