El gat Beni
En un dia plujós d'hivern, al bell mig de Barcelona. El bullici de la ciutat es veia amplificat al metro. L'estació de Plaça Catalunya era un nus de persones, amb els trens circulant constantment.
Enmig de tot el caos urbà, un petit gat negre anomenat Beni estava amagat entre les ombres dels pilars de l'estació. Beni era un gat de carrer que havia trobat refugi en la calor del metro des de feia uns mesos, esdevenint un habitant invisible d'aquells infinits túnels subterranis.
Els treballadors del metro coneixien en Beni i ell els coneixia a ells. Els conductors de tren somreien quan veien el seu pelatge negre, i els passatgers somreien quan el veien passejar-se amb parsimònia per l'andana. Era una presència reconfortant enmig de l'estrès i l'acceleració.
Però Beni no era només un gat amigable, sinó que també era un gat amb una missió. Cada nit, quan tots els passatgers se n'havien anat i el metro era un mar de tranquil·litat, en Beni començava a deambular pels túnels. Visitava els racons més amagats i els llocs on les persones sense llar busquen refugi.
Beni havia après a reconèixer les persones amb necessitat. Feia amistat amb elles, es fregava amb el seu musell rosa, i els oferia el seu amor incondicional. Els regalava moments de companyia i diversió enmig de la solitud de la nit. Era un raig d'esperança per a aquelles persones que sentien que la ciutat els havia oblidat.
Els rumors sobre el gat beneït es van començar a estendre pel metro. Els passatgers començaven a buscar-lo, desitjant tenir un moment amb aquella petita criatura miraculosa. I així, Beni es va convertir en una llegenda urbana, un símbol d'esperança enmig de les tenebres de la vida a Barcelona.
Un dia el Beni va desaparèixer en la foscor i mai més no va ser trobat. La notícia del gat del metro de Barcelona desaparegut arribà als mitjans de comunicació. Els diaris van escriure articles sobre la necessitat de retrobar el famós gat, i milers de persones es van organitzar en missions per a trobar-lo. Amb el pas del temps, van ser els sensesostre els qui el van trobar, i l'escàndol sobre les seves condicions de vida va revolucionar tot un país.
Hi ha qui diu que en Beni es va perdre. Hi ha qui diu que el van segrestar. Però jo sempre pensaré que un dia va decidir allunyar-se i fugir d'una ciutat on res no importen les persones, però sí un gat pidolant. Així, en Beni va ser recordat com un heroi de la ciutat, que va ajudar en la visibilització d'aquelles persones obligades a amagar-se i a oblidar, demostrant que fins i tot els éssers més petits poden fer coses ben grans.