El metro dels meus records
Feia temps que no agafava el metro, i aquí asseguda recordo com si fos ara les meves corredisses de cada dia. Baixo les escales de l’estació de LA SAGRERA a tota marxa, ja el tinc a aquí! Pujo empesa per la gent i sempre a l’últim vagó. No arribo a la barra per agafar-me, però no tinc perill de caure, la gentada m’aguanta. Trec el meu llibre de la bossa i em poso a llegir fins a MERCAT NOU. I així diàriament. Algú m’atansa un llibret, i una veu em diu: - Té, te’l deixo, veig que ja et queda poc per acabar el que estàs llegint. Fins demà, baixo a UNIVERSITAT.
Quan tinc més espai, obro el llibretó. Conté la fotografia d'un noi amb uns preciosos ulls blaus, i al darrere unes lletres que diuen: "Em dic Sebastià, pujo a NAVAS, sempre l'observo mentre llegeixes. Vols quedar amb mi demà? Podem baixar a MARINA, i quan vingui el proper, pugem altre vegada, i així ens anem coneixent." A l’endemà, em pregunta com em dic: - Antonieta! Un dia i un altre ens veiem. Fins que vam començar a sortir els diumenges. Baixàvem a L’ARC DE TRIOMF. Anàvem a passejar al Parc de la Ciutadella i després, caminant fins a URQUINAONA.
Van passar tres anys, i vam decidir casar-nos. Trobàrem un pis molt bufó a SANTA COLOMA, no és una TORRASSA, però hi hem viscut molt feliços, amo la nostra filla que es diu Eulàlia, en honor a SANTA EULÀLIA. Vam demanar els permisos necessaris per poder-nos casar al Metro, fidel testimoni del nostre amor.
El casori va ser un diumenge, que no hi ha tanta gent. A l’estació de FONDO, entraren el Sebastià i la seva mare, i es col·locaren al lloc acordat del trenet. A BARÓ DE VIVER, van pujar el seu pare i la seva germana. A TRINITAT VELLA, el seu germà. A TORRES I BAGES, els seus oncles. A SANT ANDREU, els seus cosins. A FABRA | PUIG, la Mar i el Pol. AI CLOT, la meva mare i el meu germà. A GLÒRIES, les Dames d' Honor, plenes de flors blanques. A CATALUNYA, entro jo, vestida de núvia, del braç del meu pare, seguits d'una improvisada orquestra de músics del passadís, tocant la marxa nupcial, i tots plegats entrem al compartiment. A URGELL, s'incorpora el Padrí de Noces. S'agenolla davant meu, em recita un poema i em regala el ram... A ROCAFORT puja el Jutge. Quan arribem a ESPANYA comença a oficiar la cerimònia: Després de les acceptacions del "Sí vull”, ja estem a HOSTAFRANCS. Llavors sentim el Canon de Pachelbel, i la Clara s'acosta amb el coixinet dels anells. A LA PLAÇA DE SANTS, el magistrat diu: - “Jo us declaro marit i muller! Per estimar-vos i respectar-vos durant tot el trajecte de la vostra vida” – Ja havíem arribat a LA FLORIDA, i els músics van començar a tocar el Danubi Blau, tothom es va apartar al costat, i el papa i jo ens vam posar a ballar-lo. A CAN SERRA, entonaren el Vals de les Ones i ballàrem nosaltres, els nuvis. A la RAMBLA JUST OLIVERES, el nostre justicier, tot felicitant-nos, ja va baixar a l'andana. Tot era alegria! entonaren la "Polca de la Cervesa" quan passàvem per l'AV. CARRILET. Baixàrem tots a BELLVITGE, per anar al restaurant a fer el convit.
Avui també és dia de joia! Celebrem el nostre desè aniversari, ara vaig a buscar el Sebastià, que treballa a l'HOSPITAL DE BELLVITGE.