Un repte amb xarxa
Tot va començar amb la deslocalització d'E_goauto SA. La meva parella va decidir unilateralment que se n'anava a treballar a les quimbambes i que només podria venir a casa com a molt un cop al mes, per qüestió de despeses.
Les nostres filles ja s'havien independitzat. Pel meu caràcter introvertit i per la nostra dinàmica de parella, havia deixat de banda les meves amistats de la joventut. Totes les activitats d'esbarjo les feia amb la meva parella. Els primers caps de setmana fins i tot m'agradava sentir la solitud. Vaig aprofitar per netejar i endreçar tots els racons de la casa, però va arribar un moment que estava netejant net sobre net.
Un dissabte per la tarda em vaig dir: -Prou! S'ha acabat, he de canviar el xip.
Així que em vaig posar la jaqueta, vaig agafar la bossa i vaig començar a caminar rumb a cap lloc en concret.
Vaig topar amb una parada del H8 que al frontal hi posava Bon Pastor, i just en aquell moment arribava un bus. Sense pensar-ho gaire vaig pujar, vaig seure al costat d'una finestra i vaig estar mirant tot l'itinerari fins arribar al final. Del Bon Pastor vaig tornar a l'inici de l' H8, a Ernest Lluch. Això ho vaig repetir uns quants cops i cada vegada hi havia alguna cosa que em sorprenia. Un dia em vaig comprar una llibreta amb la finalitat d'anar anotant allò que em cridés l'atenció durant el trajecte. A la nit, a casa, em posava davant del portàtil i escrivia en forma de relat tot el que havia anotat com si fos un diari de navegació, però mésaviat era un diari personal.
Els meus caps de setmana en solitud havien passat de ser avorrits a tenir un al·licient, un sentit, una espurneta d'il·lusió.
Després de no sé quan vegades de repetir el trajecte, tant d'anada com de tornada, vaig creure que ja li havia espremut tot el suc a l'itinerari de l' H8 i que podia provar amb altre bus. Així que vaig entrar a l'APP de TMB, vaig buscar la relació de busos i aquí va començar el meu repte. Primer vaig decidir que començaria per tots els H, seguiria per tots els V, després els D, i així fins que hagués pujat a tota la xarxa d'autobusos de Barcelona. També vaig pensar que si algun dia ja els havia recorregut tots potser podria continuar amb els de l'Àrea Metropolitana. M'havia buscat un repte a molt llarg termini. Un gran repte.
Un cap de setmana dels que venia la meva parella a casa, em va dir:
- Hem de parlar. He conegut un altra persona i em quedaré a viure a allà.
Jo li vaig respondre: - Demà començo l'itinerari de l' H12.
Quan em van prejubilar, vaig haver de gestionar el temps lliure que de nou s'havia afegit a la meva vida. Així que em vaig dedicar a revisar les meves notes de viatge i la revisió en va inspirar per escriure una novel·la, la novel·la que avui estic presentant en aquesta acollidora biblioteca, la del meu barri. Estic molt contenta perquè el llibre ha tingut molt bona acollida entre els lectors i com anècdota us volia dir que la setmana vinent la presentaré en una llibreria de les quimbambes. Sí,sí. Aquella quimbambes de la meva ex-parella. Perquè, tot i que ens vam separar, a part del nexe en comú de les nostre filles, sempre hem mantingut una cordial amistat. M'ho va demanar i en el fons sentia que li havia d'agrair, entre cometes, que en tancar la nostra porta m'aparegués l'oportunitat d'obrir-ne una de nova. Per cert , si voleu saber per quin bus vaig només heu de llegir el meu llibre.